Moda sostenible. Vestir-se d’una forma ètica

La indústria tèxtil és la segona més contaminant del planeta per culpa dels residus que genera i del seu elevat consum d’aigua i energia, a més dels compostos químics que utilitza. La consciència ecològica que ja abasta molts aspectes de la nostra vida quotidiana està introduint-se a poc a poc també en la moda. Vestir-se d’una forma ètica és cada vegada més fàcil.

és eco, és lògic

2 agost 2017

Compartix


Les fibres naturals com el cotó, la seda, el lli i la llana amb què abans es confeccionava la roba han deixat pas a les fibres sintètiques, derivades principalment del petroli, com el polièster i el niló. Cada any es vénen al món 80.000 milions de peces de roba. Tot això es traduïx en problemes mediambientals greus a escala global; per això, algunes marques s’han posat a la faena i ja aposten per la moda sostenible. 

Estes peces ecològiques es basen en la confecció de la roba amb teixits que des de la plantació de les seues fibres fins a la seua elaboració estan lliures de productes químics i són respectuoses amb el medi ambient. Eixa concepció ètica a l’hora de vestir-se també s’ha estés als ciutadans, que cada vegada es preocupen més per l’origen dels teixits i pel reciclatge de la roba.

Algunes empreses aposten per confeccionar la seua roba amb cotó orgànic, conreat en camps lliures de pesticides, herbicides i fertilitzants

Per a considerar que un material és sostenible cal avaluar d’on ve, com es convertix en tèxtil, les condicions de treball de les persones que les produïxen i la petjada de carboni d’eixe material. Les fibres naturals són les que es troben en la naturalesa i poden provindre de plantes o d’animals. Al primer grup pertany el cotó, un dels cultius més estesos arreu del món.  Des de fa uns anys veiem com algunes empreses aposten per confeccionar la seua roba amb cotó orgànic, conreat en camps lliures de pesticides, herbicides i fertilitzants sintètics sense que hi intervinguen productes químics. Este tipus de cotó no és només beneficiós per al planeta, també ho és per a la salut, ja que evita les reaccions al·lèrgiques, els èczemes i les dermatitis atòpiques provocades per la coloració química.



El bambú és una altra planta que s’utilitza cada vegada més per a confeccionar roba ecològica. La planta del bambú creix molt de pressa i no necessita pesticides. A més, és antibacterià i repel·lix les olors. Este teixit està revolucionant el mercat i promet ser una de les fibres del futur

El lli, per la seua banda, és la fibra tèxtil més antiga de la història i la primera d’origen vegetal a ser utilitzada per la indústria tèxtil. Ja es conreava en l’antic Egipte en el segle IV aC.  La resistència al trencament de la fibra de lli és quasi el doble que la del cotó; a més este teixit anul·la la proliferació dels bacteris en la nostra pell. Com el cotó, el lli és un bon conductor de la calor, cosa que el fa especialment apte per a la roba d’estiu o per a zones on el clima és especialment càlid.

 El cànem o l’eucaliptus també són plantes que es poden convertir en teixits sostenibles cada vegada més utilitzades i que reduïxen l’impacte ambiental de la indústria tèxtil.

La planta del bambú creix molt de pressa i no necessita pesticides.

Com ocorre en altres sectors, hi ha molta confusió amb les etiquetes bio, eco, natural i orgànic. Perquè una peça de roba siga ecològica, la marca o la col·lecció han de posseir uns certificats que acrediten els seus materials orgànics. A Europa, la més comuna és la norma GOTS (Norma Tèxtil Orgànica Global). GOTS està reconeguda com la norma capdavantera en el processament de tèxtils fets amb fibra orgànica. Conté requisits clars per a la cura del medi ambient, alhora que sosté el compliment de criteris socials. Només aquells productes tèxtils que continguen un mínim de 70 % de fibra orgànica poden certificar-se com a GOTS.