Quants tipus de mel existixen?

La mel és considerada com un antibiòtic natural per les seues múltiples propietats medicinals que provenen del seu origen. La mel procedix majoritàriament del nèctar de les plantes, recol·lectat i transformat per les abelles.

saber comprar

Compartix


És un producte que ha sigut utilitzat per l’ésser humà des de l’origen, tant com a aliment com per la seua aplicació externa per a curar ferides i també com a conservant; de fet, la mel no es fa malbé. Forma part de la dieta mediterrània des de l’època dels egipcis i, fins que va aparéixer el sucre de canya al segle XVI, era l’únic edulcorant conegut.

La mel és beneficiosa per a tractar la tos i altres afeccions respiratòries, així com per al tractament d’al·lèrgies, la reducció del colesterol, la prevenció de problemes de cor i el restrenyiment, pels seus efectes laxants.


Tipus de mel

Les podem agrupar en 2 grans grups:

• Mel floral:

- Monofloral: procedix del nèctar d’una única flor.

- Multifloral: és formada a partir del nèctar de moltes flors, sense que cap tinga més proporció que les altres. És la mel de serra, de muntanya, de prat, etc.

• Mel de melada o de melassa: no procedix del nèctar de flors, sinó de secrecions de certes plantes o animals que les ingerixen de les plantes.

Per això hi ha una àmplia varietat de mels de diferent color, sabor, olor i textura.

Principals mels uniflorals

Mel de romer

De color ambre clar, quan cristal·litza o s’endurix té un color blanc. Ajuda a la digestió, evita l’acidesa d’estómac o les flatulències. Recomanada per a refredats o bronquitis per les seues propietats antisèptiques, pectorals i balsàmiques. Conté liti, per això també ajuda a combatre malalties mentals. Per a ús extern, es recomana per a tractar talls o rascades.

Mel de flor de taronger

De color groguenc, procedix de les flors de cítrics, és suau al gust i posseïx un perfum característic. Té una gran quantitat de sucres que cristal·litzen i li donen gran densitat, per això és més sòlida. Té propietats sedants i relaxants. Es recomana per a tractar l’insomni, l’ansietato el nerviosisme.

Mel d'eucaliptus

De color ambre fosc, sabor afustat i olor balsàmic. Té propietats balsàmiques, expectorants, antisèptiques i antiinflamatòries. Per això va bé per a previndre bronquitis, refredats, faringitis, tos, asma, sinusitiso grip. També prevé la cistitis, la nefritis o les pedres al ronyó.

Mel d'espíngol

De color daurat clar, gran aroma i molt bon sabor. Pel gran contingut en ferro que té és ideal per a tractar l’anèmia. Les seuespropietats bactericides en ús tòpic (extern) la recomanen per a ferides, talls,cremades de tot tipus, fins i tot solars, o picades d’insectes. També té propietats antisèptiques i mucolítiques, i ajuda a previndre refredats, tos,angines, faringitis, bronquitis o grip.

Mel de timó

De color fosc, cristal·litza irregularment. Ésantisèptica, digestiva i bona per a previndre o aturar infeccions. Es recomanaper a evitar flatulències, acidesa d’estómac, diarrea i també per a previndre otractar refredats, grip, angines o bronquitis. Com que és rica en ferro, també es recomana per a l’anèmia.

Altres

Bruc, til·ler, avellaner, castanyer, lavanda, acàcia otrèvol, entre d’altres. També hi ha mels menys conegudes, com la de manuka, procedent d’Austràlia i NovaZelanda; d’ulmo o de tiaca de Xile; quillay d’Argentina, Perú o Bolívia…

Principales mieles uniflorales:


Mel de carrasca

Prové de la melassa que es desprén de les bellotes. És una de les mels més fosques, a voltes fins i tot negra. És bastant forta,encara que té bon gust. És rica en ferro i té propietats astringents (combat lesdiarrees), estimulants i digestives

Mel d'avet

De color verd, és difícil d’aconseguir perquè la seua producció és bastant escassa i no es produïx tots els anys. Té una aroma balsàmica forta i se sol utilitzar per a tractar malalties respiratòries.

Mel de pi

És com la mel d’avet, que s’obté de la melada quesegreguen els insectes xupladors de saba que viuen als pins. El seu color és fosc, té una olor característica i gust com de resina. Resulta difícil d’aconseguiri també és adequada per a tractar malalties respiratòries.