La COVID-19, sens dubte, ha canviat els nostres hàbits. Hui parlem d’hàbits i costums que han vingut per quedar-se després de la pandèmia. Descobrix-los!

tema del mes

Compartix

Encara que alguns sociòlegs afirmen que estem davant del principi de la fi de la pandèmia i que no serà fins a 2024 quan, realment, entrarem en l’era postpandèmica, ja podem vore algunes de les conseqüències que l’arribada de la COVID-19 ha deixat en la manera de relacionar-nos i de viure el dia a dia. Si bé és cert que ja no tornarem a escenaris com els de març de 2020 ni gener de 2021, en què la incertesa i les temudes «ones» ens van provocar canvis dràstics en la forma de vida, hi ha uns certs hàbits, socials i higiènics que hem anat adquirint durant tot este temps i que pareix que s’han quedat instaurats per a sempre en el nostre dia a dia.

Exemples d’hàbits que s’han adquirit després de la pandèmia

  1. La higiene. No és el mateix netejar que desinfectar. La pandèmia ens va donar una classe magistral de les diferències d’estos dos conceptes i la importància de la desinfecció a les cases. Segons l’Associació Espanyola de Distribuïdors, Autoservicis i Supermercats (Asedas), la compra i ús de lleixius va tindre el seu moment àlgid durant les primeres setmanes de la pandèmia: els desinfectants i els lleixius van experimentar una pujada de la demanda de més del 100% i els netejadors de casa, al voltant d’un 30%, amb un increment de vendes total al final de 2020 del 20% respecte de l’any anterior, pel que fa a lleixius i desinfectants. El que més crida l’atenció d’estes dades és que el lleixiu i els desinfectants, per la relació qualitat/preu, també han pujat al carro de la compra dels més joves, que desconeixien els diferents usos d’esta classe de productes enfront d’uns altres més específics com els líquids de fregar o els multiusos.
    A més, en l’aspecte personal, llavar-se les mans i usar gels hidroalcohòlics s’han fet un lloc en la societat i els hem incrementat cada vegada que manipulem coses que toca molta gent.

  2. La manera de socialitzar. L’ús de mascaretes i la distància social han suposat un punt d’inflexió a l’hora de relacionar-nos amb els altres. Esta situació ens ha portat a tallar d’arrel un dels hàbits que teníem com a societat com era arribar a una reunió i saludar els presents, coneguts o no, amb dos besos o donant la mà; no només per l’aïllament i el confinament, sinó per a mantindre la distància de seguretat interpersonal i evitar els contactes físics.                                                                                                  
  3. El teletreball. Esta modalitat de treball, que era quasi una utopia en països com el nostre, de la nit al dia es va fer necessària i imprescindible per al funcionament de les empreses entre els mesos de març i abril de 2020. I ara són moltes les empreses que, després d’haver fet una posada a punt de la forma més immediata possible i d’haver invertit en esta classe de sistemes de treball, han vist els beneficis que té per als treballadors, com ara l’estalvi de desplaçaments, la conciliació de la vida laboral i personal i una predisposició del treballador més directa davant qualsevol necessitat de l’empresa.


  4. La compra online. Una modalitat de compra que el 2020 va créixer el que hauria crescut en els pròxims cinc anys. La pandèmia i la por al desproveïment i als contagis han fet que molts optaren per canviar-se al canal digital. En el cas dels supermercats, van assolir una quota de mercat d’un 4%, segons l’últim informe de la consultora Kantar. Es tracta d’un sector que ha experimentat canvis molt ràpids i que s’ha hagut d’adaptar a les noves tendències com a conseqüència de la pandèmia. A més, l’informe afirma que quatre de cada deu espanyols asseguren que cada vegada compraran més en línia. Entre els principals motius s’imposa la comoditat i l’estalvi de temps per a dedicar-lo a altres activitats.

  5. Auge del menjar a domicili. Amb les restriccions horàries i d’aforaments i, inclús, amb el tancament de l’hoteleria, molts restaurants i bars s’han reinventat i sumat a les plataformes de repartiment per a poder continuar treballant i donant servei als clients. Així, d’una manera o una altra, ens hem acostumat a tindre «el bar a casa», ja que esta s’ha convertit en el nostre refugi. Hem aprés a estar més a casa, a estimar-la més i a cuidar-la més. Les plataformes de repartiment i el servei de menjar a domicili van créixer un 60% durant l’estat d’alarma, segons un informe de la consultora Kantar. Durant este període, els operadors de repartiment a domicili van sumar prop de mil restaurants nous en menys de tres mesos, de manera que, aquells que no tenien este servei, el van incorporar per primera vegada.

  6. L’auge de l’ús de targetes de crèdit o aplicacions de bancs en detriment de la moneda i els bitllets. Les primeres informacions que teníem sobre el virus afirmaven que tenia un alt valor de transmissió per contacte, per la qual cosa les autoritats sanitàries van aconsellar que es fera més ús de les targetes de pagament i d’aplicacions bancàries que dels diners en efectiu.