Alguns exdirectius de les principals xarxes socials han alçat la veu perquè, segons afirmen, “estan programant el comportament de la gent, impulsats per la dopamina”, causant de la sensació de felicitat en el nostre cervell.

tema del mes

Compartix

Quantes hores passes al dia en Internet? I en les xarxes socials? Quant de temps pots passar sense consultar el mòbil? Quantes telefonades fas a la setmana? I quants missatges de WhatsApp escrius? Segurament, la resposta són més hores diàries de les que t’imagines i que no has fet cap telefonada l’última setmana. Però este comportament pot ser que no siga del tot voluntari i conscient. T’expliquem per què.

Segons ha denunciat l’exdirectiu de Facebook, Chamath Palihapitiya, que va treballar del 2007 al 2011 en l’empresa, fins i tot com a vicepresident de creixement d’usuaris, “les grans empreses tecnològiques, com Facebook o Youtube, modifiquen els seus algorismes perquè els usuaris augmenten el temps d’ús del seu producte. Això pot provocar addiccions i perills que provenen de l’ús massiu i excessiu de les plataformes socials”.

Les crítiques de Palihapitiya, fetes en l’escola de negocis Stanford Graduate School of Business en novembre de 2018, no apunten només a Facebook, sinó a tot “l’ecosistema de Silicon Valley”, que afecta la resta de servicis digitals. Segons denuncia, “estos cicles de retroalimentació a curt termini, impulsats per la dopamina que hem creat, destruïxen el funcionament de la societat. Sense discursos civils, amb desinformació. És un problema global. Erosiona les bases fonamentals de com les persones es comporten davant seu i entre elles”, simplificant la seua interacció a “emojis” de “cors, m’agrada o polzes amunt”. Palihapitiya recomana prendre’s un “descans” digital, i alerta que “els comportaments de les persones s’estan programant sense que se n’adonen”.


Objectors de consciència de les xarxes

Les advertències de Palihapitiya no són les úniques i se sumen a les d’altres alts executius de Facebook, com les de Sean Parker, un dels seus primers directius, que reconeix que s’ha fet “objector de consciència” de les xarxes socials. Parker afirma que Facebook i altres xarxes socials “exploten una vulnerabilitat en psicologia humana perquè creen un cicle de retroalimentació de validació social”.

Igualment, l’exgerent de producte de l’empresa, Antonio García-Martínez, assegura que Facebook menteix sobre la seva capacitat per a influir en les persones en funció de les dades que recull sobre elles.

Truth About Tech

A poc a poc van sorgint iniciatives promogudes per exempleats d’empreses de Silicon Valley contra l’intrusisme de la tecnologia i les xarxes socials, especialment, per a protegir els drets dels nens i dels adolescents als Estats Units. El seu objectiu és “informar de les repercussions socials que suposa la connectivitat constant a la qual vivim subjectes”. “Truth About Tech” n’és una.

Segons denuncia aquesta iniciativa als Estats Units, la tecnologia té efectes negatius des del punt de vista individual, social i polític. El 27 % dels adults s’hi considera addicte; el 48 % es veu en la necessitat de contestar immediatament missatges o alertes de les seves xarxes socials. Les xifres entre adolescents són del 50 % i el 72 %, respectivament. A més, al voltant del 75 % dels pares diuen que discuteixen amb els fills per l’ús dels mòbils.

Què és la dopamina i com funciona?

La dopamina és un dels neurotransmissors més coneguts del nostre sistema nerviós. Activa el plaer i els circuits de recompensa del cervell, a més de la sensació de calma i relaxació. Segons un estudi de la Universitat de Connecticut, publicat en la revista Neuron, quan fem accions que el nostre cos valora com a beneficioses, s’allibera dopamina.

Detox digital: què podem fer

1. En primer lloc, detectar el nostre nivell d’addicció digital. iOs ja ho fa de sèrie, i per a Android hi ha Apps que ens fan un diagnòstic per a posar-nos límits. Checky, Qualitytime, Forest o Pause en són algunes.

2. Una vegada sàpigues quantes hores hi dediques, podem plantejar la “teràpia détox digital”, començant per fer servir el mòbil només per al que realment suposi un avantatge (el cost-benefici), com ara el navegador.

3. Perquè deixi de ser un “hàbit”, has de posar-hi traves d’ús, com ara allunyar el dispositiu del teu abast perquè no et sigui fàcil agafar-lo o treure les notificacions sonores.

4. Finalment, amb molt d’autocontrol i força de voluntat, s’ha de determinar un temps d’ús al dia, ser estricte i complir-lo.

La nomofòbia és l’ansietat o la por incontrolable a estar lluny del telèfon mòbil. A Espanya passem 5 hores de mitjana al dia fent ús del mòbil o navegant-hi.