La bretxa digital posa traves a l’accés i al coneixement d’ús de les noves tecnologies. Descobrix què és i les conseqüències que implica.

tema del mes

Compartix

La pandèmia ha accelerat la digitalització de moltes activitats quotidianes, la manera de treballar i fins i tot de relacionar-nos els uns amb els altres. Les anomenades tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) ens oferixen molts avantatges, per exemple tindre més accés a la informació, immediatesa, reducció de costos i temps o més connectivitat entre les persones. Però… sabies que la digitalització no és igual en tot el món, ni per a tots? Hi ha un desequilibri anomenat bretxa digital que afecta diferents grups socials de la població, però, sobretot, un: les persones majors. A continuació t’expliquem què és l’anomenada bretxa digital, com afecta esta part de la població i, sobretot, com els podem ajudar. 

Què és la bretxa digital

Entenem com a bretxa digital la desigualtat en l’accés, l’ús o l’impacte de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) entre diferents grups socials, tant geogràfics, econòmics, culturals, de discapacitat, de gènere o d’edat. Hui en dia, ateses estes raons, podem parlar de dos tipus de bretxa digital:

  • La bretxa d’accés: fa referència a la impossibilitat que tenen alguns grups d’accedir a este recurs. Encara que les causes són molt diverses, sol estar relacionat amb diferències socioeconòmiques entre les persones i entre els països, ja que la digitalització requerix inversions i infraestructures costoses. 
  • La bretxa d’ús: fa referència a la falta de competències digitals que impedix gestionar les TIC, tant per a ús personal com professional.

La bretxa digital en les persones majors

Hui dia, la tecnologia afecta quasi tots els aspectes de la nostra vida diària. Eixe canvi, que va començar amb l’arribada d’internet, ha sigut progressiu al llarg dels anys, però la pandèmia mundial provocada per la covid-19 en 2020 va propiciar el trasllat de gran part de l’activitat a entorns en línia, inclosos alguns servicis essencials com la sanitat o les finances. Les persones majors es van vore abocades a eixe canvi sense estar preparades i això va augmentar, encara més, la bretxa digital que ja hi havia en este sector de la població.

A Espanya, la bretxa digital més gran que hi ha es dona en les persones majors de 65 anys. El Baròmetre de la Unió Democràtica de Pensionistes i Jubilats d’Espanya (UDP) marca la dimensió d’esta bretxa digital: el 40,5% de les persones majors afirma que no ha accedit mai a internet. Això és a causa de diverses raons: 

  • S’han vist abocades a una completa digitalització. Servicis que pensaven que podrien utilitzar amb normalitat s’han digitalitzat i ja no poden accedir-hi. 
  • No han rebut formació tecnològica en el passat. 
  • Desinterés per aprendre, ja que no pensaven que els faria falta una formació tecnològica per a dur a terme les activitats quotidianes en el futur.
  • No disposen d’internet o de ferramentes tecnològiques, com ara ordinadors o telèfons intel·ligents. 

Com els podem ajudar: el paper de la societat

Les conseqüències d’esta bretxa digital són evidents i afecten molts aspectes: per exemple, no poder efectuar gestions sanitàries o administratives, gestions bancàries o compres en línia. Però, sense dubte, la conseqüència més gran d’esta bretxa digital s’ha deixat vore arran de la pandèmia: la solitud. Amb tot el que ens han ajudat al llarg de la nostra vida els pares i iaios, ara tenim a les mans trencar, tant com puguem, esta bretxa digital i acostar-los a la tecnologia. Com ho podem fer?

  • Amb ajuda: mostrar-nos sempre disposats a ajudar-los en qualsevol gestió digital que necessiten. Que no tinguen por o vergonya de buscar-nos o molestar-nos. 
  • Ensenyar-los nocions bàsiques: explicar-los que, en el món en què vivim, han de tindre unes competències digitals mínimes que els seran molt útils en el dia a dia. Per exemple, aprendre a utilitzar un telèfon intel·ligent per a fer videocridades o enviar missatges de veu i estar més connectats amb la família o les amistats.
  • Apuntar-los a programes d’alfabetització digital: informa’t en el teu ajuntament o centre social més pròxim sobre cursos de nocions bàsiques sobre l’ús d’internet. Sempre n’hi ha algun de disponible!
  • Donar-los la màxima informació possible: per a evitar confusions o el temut phishing (estafa que té com a objectiu obtindre, per internet, dades privades dels usuaris, especialment per a accedir als seus comptes o dades del banc), els podem crear un compte de PayPal per a més seguretat i ensenyar-los que no punxen mai en enllaços ni donen les dades bancàries.

La família té un paper essencial a l’hora d’acostar a les persones majors a la tecnologia, però també tenim a les mans mostrar un poc d’empatia i ajudar-los des del nostre treball, amb paciència o utilitzant fórmules d’accés a servicis digitalitzats més fàcils i intuïtives per a ells.