Efecte Pigmalió i la mirada apreciativa

Saps l’origen de l’efecte Pigmalió? Coneixes la importància que té en l’educació i la psicologia? T’ho expliquem tot sobre este concepte.

cures infantils

Compartix

Què és l’efecte Pigmalió?

L’efecte Pigmalió és el que es coneix com la influència que té una persona sobre una altra, basada en la imatge o la creença que té d’ella. Per tant, l’efecte Pigmalió pot tindre tant efectes positius com negatius en les persones sobre les quals s’influïx.

 És a dir, si algú valora, anima o considera que una persona és capaç d’aconseguir determinats objectius, contribuirà a generar allò que en psicologia es coneix com creences positives sobre esta persona, que li permetran aconseguir objectius i faran que augmente el seu rendiment. En canvi, si no es valoren les habilitats o no es confia en una persona, es contribuïx negativament a la seua autoestima i mai no podrà assolir els seus objectius.

L’efecte Pigmalió en l’educació

 Este efecte s’ha constatat a les aules, en referència a la influència que els professors exercixen sobre els seus alumnes. El seu rendiment i, en conseqüència, el seu èxit, en molts casos, queda condicionat per les expectatives que cada professor deposita en l’alumne. En definitiva, l’efecte Pigmalió pot generar canvis en l’actitud de la persona per a aconseguir el que desitja, per això és important ser generadors de creences positives cap als altres.

Mirada apreciativa

En la mateixa línia de l’efecte Pigmalió podem parlar del concepte “Mirada apreciativa”. Este va un pas més enllà, ja que aprofundix en la importància de l’actitud que tenim enfront dels nostres fills, de com el nostre llenguatge verbal i no verbal influïx en el seu desenvolupament. D’ací ve la importància de transmetre als més menuts que els valorem i que confiem en ells perquè aconseguisquen els seus èxits. Confiar i motivar és la clau. Però per a motivar no hem de concentrar-nos en allò negatiu; al contrari, hem de tindre un llenguatge positiu, que és el que potenciarà que els nostres fills arriben a ser tot el que puguen ser.

Per a aconseguir-ho és molt important observar i escoltar els nostres fills. Hem de parar i qüestionar-nos per què fan una activitat o una altra, si realment els agrada el que fan o dediquen temps a una cosa que, simplement, fan perquè els ho hem imposat. A més, els hem de deixar espai perquè s’expressen o senten, sense prejuís i respectant les seues idees.


Mirada apreciativa y efecto Pigmalión

 

4 consells per a potenciar la mirada apreciativa sobre els teus fills i la teua família:

1. Descobrir: pensa en aquells moments en què les coses els han eixit bé, identifica què és el que més t’agrada del teu fill, recorda un moment en què ho hàgeu passat bé junts. Ara, pensa: què has fet per a aportar a eixe moment del desenvolupament del teu fill?

2. Desitjar: pensa en el futur… Com t’agradaria que fora la relació amb els teus fills? Què somnies? Com vols que et recorden?

3. Dissenyar: a partir dels recursos identificats i del que desitges, prioritza quins aspectes de tu mateix potenciaràs per a millorar la relació amb el teu fill. Què continuaràs fent i què cal canviar?

4. Posar en pràctica: és el moment d’actuar. Pensa en com faràs el que has imaginat. Fes una llista d’accions concretes, com ara jugar un poc més cada dia, arribar més prompte a casa, deixar de dir-li paraules negatives, llegir amb ells, etc., perquè siga més fàcil poder realitzar-les.

Pigmalió i Galatea

La mitologia conta que Pigmalió, famós rei de Xipre, va ser un escultor magnífic. Estava tan dedicat a la seua professió que no tenia temps per a l’amor. Però un dia va fer una escultura de dona en ivori blanc amb una bellesa inigualable. Va esculpir cada un dels trets i les formes amb molt de detall i cura. Quan va acabar la va vestir amb els millors vestits i joies. Li va posar de nom Galatea i cada nit anava a vore-la i imaginava com seria aquella dona si fora de carn i os.

En una festa en honor de la deessa Afrodita, Pigmalió li va suplicar de genolls que donara vida a la seua obra. Quan va tornar al taller va besar-li els llavis, com cada nit. En fer-ho, Galatea va cobrar vida i es va enamorar del seu creador, es van casar i van ser feliços per sempre.

“Tots som genis, però si jutges un peix per la seua habilitat per a pujar als arbres, viurà tota la vida pensant que és un inútil”- Albert Einstein