La cervesa, la reina de l'estiu (i de l'hivern)

La cervesa és un dels imprescindibles de l’estiu en qualsevol època de l'any. Espumosa, refrescant i saborosa, “la filla del llúpol” és una de les més buscades per a aplacar l’efecte de les altes temperatures o per prendre al costat d'un bon aperitiu. En botella de vidre o en pot i amb tantes variants com paladars, és difícil escapar a la temptació.

a examen

Compartix

Tot i les seues varietats, amb caràcter general, anomenem cervesa la beguda que es fabrica amb malt d’ordi o d’altres cereals, es fermenta en aigua amb rent i s’aromatitza amb llúpol i altres plantes.

A diferència del que ocorre amb altres productes, la cervesa, tot i ser una beguda mil·lenària, no ha passat mai de moda. Les seues qualitats i la gran quantitat de variants que té contribuïxen que haja esdevingut, a més d’un mètode clàssic per a refrescar-se, un ingredient culinari interessant i objecte de tastos, degustacions i maridatges en la gastronomia.

El llúpol és decisiu en la seua elaboració, ja que a més d’atorgar-li el toc amarg, contribuïx a la seua conservació i actua com a estabilitzador.

La seua graduació alcohòlica es pot trobar prop dels 30º; és a dir, que pot contindre fins a un 30% d’alcohol per litre, encara que principalment es troba entre 3º i 9º.

TIPUS

Hi ha diferents formes de classificar la cervesa: segons l’origen, l’ingredient principal, la graduació, el color o el mètode d’elaboració, però una de les formes més generalitzades per a catalogar-les és la fermentació.


• Fermentació baixa (Lager)
Estes cerveses fermenten a temperatura baixa (entre 0 ºC i 4 ºC). Solen ser lleugeres i suaus. Poden ser rosses, més clares o daurades, torrades i, fins i tot, negres. La temperatura ideal per a servir-les és de 5 ºC. Són perfectes per a un clima calorós.
Algunes tenen una denominació específica segons el lloc d’origen. És el cas de les Munic (de color més fosc i gust de malt) o les de Viena (més dolces i rogenques), o bé per les peculiaritats de la seua elaboració.
Les Pilsen, que reben el seu nom de la ciutat txeca on van nàixer, són les més esteses al nostre país. Clares, lleugeres i refrescants, tenen una aroma lleugera de llúpol amb notes suaus i fresques.


• Fermentació alta (Ale)
Són cerveses que fermenten a temperatures elevades (fins a 24 ºC). Originàries de les illes Britàniques, són molt aromàtiques, amb cos i sabor marcat. Són ideals per a un clima fred pel seu gust intens i la graduació alta.

Dins de les cerveses de fermentació alta es poden distingir tres subcategories: Ale, Stout i Porter. Les dues últimes són de tonalitats fosques, però les Porter són més dolces que les Stout, amb un sabor més fort, encara més fosques i amb un gust més amarg. Són elaborades amb malt d’ordi torrat i tenen notes de xocolate i café.


• Fermentació espontània (Lambic)
S’elaboren amb rents salvatges que queden en suspensió en l’aire perquè es dipositen en el most. Amb poc de gas i espuma escassa, tenen una aroma molt afruitada.

DIFERÈNCIA CERVESA 'SENSE' Y 0,0

Els últims anys s’ha estés molt el consum de la cervesa sense alcohol al nostre país. La “sense” s’obté bé per una parada en la fermentació o bé extraient l’alcohol per mitjà de procediments físics.
A pesar del seu nom, la cervesa sense alcohol sí que té presència de certa graduació alcohòlica en la seua producció (menys d’1%). Es tracta d’un nivell tan baix que a penes és perceptible.  
La cervesa 0,0 no utilitza la fermentació en l’elaboració i per tant no conté alcohol. És simplement una beguda formada per aigua, ordi, malt i llúpol.

PROPIETATS

• És cardiosaludable.

• Ajuda a reduir els triglicèrids.

• Manté els nivells d’HDL, l’anomenat “colesterol bo”, que ajuda a previndre que les artèries s’obstruïsquen.

• Conté alts nivells de silici, que està vinculat a la salut dels ossos.

• Reduïx la coagulació de la sang.

• Afavorix la digestió.

• Conté vitamina B6, B12 i àcid fòlic.