Ací hi ha tomaca! Guia per a saber quina tomaca és millor per a cada plat

Encara que la tomaca està plenament integrada en la nostra alimentació, no sempre ha sigut així. Este fruit és originari d’Amèrica. Es creu que va començar a menjar-se per primera volta a Mèxic fa uns 2.500 anys.  Els asteques la coneixien amb el nom de xīctomatl, que volia dir ‘fruit amb melic’. Van ser els conqueridors espanyols qui van portar a Europa les primeres tomaques en el segle XVI i les van distribuir entre les colònies del Carib i Filipines, d’on van passar al continent asiàtic. La salsa de tomaca no va sorgir fins al cap de dos segles. Hui dia, la tomaca es conrea i es consumix a tot el món.

La tomaca és un dels aliments més sans que hi ha i que menys calories tenen

La tomaca és un dels aliments més sans que hi ha i que menys calories tenen. 100 grams de tomaca aporten només 18 kcal. A més, és rica en licopé, una substància antioxidant que pot ajudar a protegir a les cèl·lules perquè no patisquen danys, per això exercix un efecte protector contra un gran nombre de problemes cardíacs. Té una gran quantitat de vitamines (A, B, i C), i també minerals com el potassi, el fòsfor, el magnesi i el calci, entre molts altres. És un dels ingredients principals en infinitat de plats universals (encara que d’origen italià), com la pizza o la salsa bolonyesa. En la cuina espanyola és molt utilitzada, tant per a fer sofregits com crua en ensalades o en sopes fredes com el gaspatxo. 

VARIETATS DE TOMACA

• Cherry: són tomaques xicotetes perfectes per a ensalades i guarnicions. Poden ser conreades en cossiols en una terrassa o en un espai reduït. Dins d’esta varietat n’hi hade diferents tipus, com ara grogues, roges, de pera, ataronjades, rosades…

• Valenciana: és una de les més conegudes i preuades. Són tomaques de gran mida, que poden superar els 180 grams. Aromàtiques i amb sabor intens. La seua textura carnosa i sucosa les fan ideals per a menjar crues, especialment en ensalada. D’entre les valencianes, la tomaca del Perelló és una de les més destacades. La seua producció es centra entre els mesos de juny i agost. 

• Mutxamel: és una de les varietats més emblemàtiques i conegudes de la província d’Alacant , d’on és originària. Compartix algunes característiques amb la valenciana. Són tomaques de mitjà, tenen la pell fina i un color entremesclat que va del verd al roig a mesura que van madurant. El seu sabor és suau, amb una polpa carnosa i dolça.

• Raf: és una varietat obtinguda a partir d’una selecció artificial sobre les tomaques tradicionals de tipus marmande. La seua zona de cultiu se centra principalment a Almeria, a l’entorn de Níjar, prop del Parc Natural del Cap de Gata, ja que les seues aigües salines i terres àrides li conferixen un sabor únic. Té una forma i un color molt característics. És irregular, amb solcs profunds que acaben al centre, de forma aplatada pels extrems. Té un color verd intens amb pinzellades molt obscures als muscles. De textura compacta, és carnosa i la seua polpa és rosàcia. Les tomaques Raf tenen un gust molt dolç amb un toc àcid que realça el seu sabor.

• Kumato®: és una varietat híbrida de tomaca negra que es va obtindre creuant diferents varietats de tomaques de forma tradicional. No és transgènica. Té forma arredonida i és dolça. Les tomaques Kumato® maduren des de l’interior, de manera que la seua carn es manté més cruixent fins i tot en estat de maduresa, fet que les fa perfectes per a ensalades. El seu punt ideal de maduració és quan adopten un color marró rogenc i tons verds al voltant de la tija. Si s’utilitzen per a gaspatxo no caldrà afegir-hi vinagre, per l’acidesa que aporta la tomaca mateixa.

• Montserrat: molt preuada a Catalunya, és una de les millors varietats per a fer tomaques farcides, ja que estan pràcticament buits. Estes tomaques van estar a punt de desaparéixer, ja que altres varietats resultaven més productives, però fa unes dècades van començar a recuperar-se. En l’actualitat tornen a produir-se en moltes comarques catalanes.

• Cor de bou: tomaques de gran mida amb una pell molt fina. Reben este nom per les grans dimensions i la forma que tenen. Una tomaca d’esta varietat pot arribar a pesar fins a mig quilo, encara que el pes mitjà és de 300 grams. Quasi no tenen llavors. Són saboroses, amb polpa abundant i carnosa i sense acidesa. Són perfectes tant per a ensalades com per a farcir. S’utilitzen molt per a elaborar l’ensalada caprese italiana.

• Tomaca canària: el seu origen està relacionat amb l’excel·lent climatologia de les Canàries. Va ser un britànic qui va començar a conrear esta tomaca en 1885, i els seus compatriotes instal·lats a les illes van començar a comercialitzar-les. Es tracta d’una tomaca arredonida i molt llisa, d’alta qualitat i color roig intens. La seua pell és dura i té poques llavors i una polpa carnosa. Encara que la tomaca ‘canària’ és la varietat més habitual, també es denomina Daniela, per ser la varietat de tomaca més comú en Canàries.

• Tomaca pera: de polpa carnosa, poc àcida, de forma esfèrica i aplanada (ovalada). Té un sabor dolcenc i molt aromàtic que permet, una volta madura, l’elaboració de salses i conserves. Se solen utilitzar també per a deshidratar i per a menjar-la ratllada amb pa. La podem trobar tot l’any al supermercat.

• Tomaca de penjar: es poden conservar fresques durant uns quants mesos després haver-les collit de la mata. La Comunitat Valenciana i Catalunya són els màxims productors d’esta varietat, que s’utilitza especialment per al típic pa amb tomaca. El seu consum principal té lloc a l’hivern. Per a conservar-les bé, cal penjar-les en un lloc fresc i sec una vegada collides.