Causes de la sequera: què podem fer?

Què causa les sequeres a Espanya i al món? Quines accions individuals podem dur a terme per a ajudar? Descobrix tot el que n’has de saber.

és eco, és lògic

Compartix


En 1994, l’Assemblea General de les Nacions Unides va declarar el 17 de juny com el Dia Mundial de Lluita Contra la Desertificació i la Sequera. Entenem com a sequera l’escassetat de precipitacions pluvials, mentre que la desertificació és la degradació del sòl en les zones àrides o seques, a causa de la desforestació, del creixement demogràfic, de l’expansió de ciutats i de la contaminació, entre altres raobs. Les dos estan íntimament relacionades.

Causes de la sequera

  • Naturals: fonamentalment es deuen a les modificacions en els patrons de circulació atmosfèrica i a la variació i intensificació de l’activitat solar.
  • Originades pels humans: una de les causes més importants de la sequera és el calfament global i el canvi climàtic, pel mal ús dels recursos hidràulics, la crema de combustibles fòssils o la desforestació dels boscos i ciutats. Tot això provoca la desertificació del sòl.

Tipus de sequeres

  • Sequera meteorològica: deguda a l’escassetat de pluja contínua.
  • Sequera hidrològica: es produïx quan els embassaments es troben per baix del nivell habitual per la poca pluja.
  • Sequera agrícola: es produïx quan la superfície de cultiu té dèficit d’humitat.
  • Sequera socioeconòmica: es dona quan l’escassetat de l’aigua repercutix en l’economia.



Conseqüències de la sequera

  1. Disminució de l’economia: una de les causes de la sequera és la pèrdua de produccions agrícoles i de terres per al bestiar. Això provoca escassetat de recursos i, per tant, l’augment dels preus. A més, si s’agreuja, pot provocar inestabilitat mundial, conflictes i guerres pels recursos naturals.
  2. Riscos per a la salut dels éssers humans i els animals: malnutrició, deshidratació i malalties. I, en alguns països menys desenvolupats, fam provocada per l’escassetat d’aliments.
  3. Impactes mediambientals: contaminació global, pèrdua de la biodiversitat i augment d’incendis, sobretot durant els mesos d’estiu.
  4. Migració d’éssers humans i espècies animals.

Accions individuals en temps de sequera

A l’hora d’afrontar el problema de la sequera al nostre país, és important idear accions que ajuden a previndre el malbaratament de l’aigua. Encara que moltes d’estes accions no estan a l’abast dels ciutadans del carrer… sí que podem fer xicotets actes significatius per al medi ambient!

  • Fer un ús responsable de l’aigua: dutxar-nos en lloc de banyar-nos; fer dutxes més curtes; no deixar aixetes obertes més temps del necessari; instal·lar sistemes d’estalvi d’aigua en aixetes, dutxes o cisternes, i, a l’estiu, no buidar les piscines cada dos per tres!
  • El reg gota a gota: este tipus de reg, molt utilitzat pels agricultors, busca que les plantes i el sòl tinguen el seu grau d’humitat òptim. A més… no malbarata gens d’aigua! Anima’t a implantar este tipus de reg al teu jardí o hort personal i fuig del reg amb la mànega.
  • Plantar més arbres: en alguns països han començat a plantar més arbres per combatre la desertificació. Esta és una de les millors maneres de reduir els danys que causa la sequera, generar ombres per a combatre la calor, millorar el medi ambient i la qualitat de l’aire i, inclús, augmentar el nivell de precipitacions pluvials. Si no pots fer-ho, busca plantes resistents i que necessiten poca aigua per a créixer.