Bye bye bolquer

Deixar el bolquer formapart del procés natural de maduració del xiquet i, per tant, és una decisió personal. Si ho veu com una imposició o un xantatge, no funcionarà. Per als pares resulta més “còmode” que el xiquet vaja sol al lavabo perquè deixen d’estar pendents dels bolquers i, d’altra banda, pot convertir-se en un repte si comparen els avanços del seu fill amb els dels xiquets del seu entorn. Cal deixar de banda estos condicionants i evitar la pressió, i donar temps al temps.

Quan ha arribat el moment?

Habitualment, el control dels esfínters es dóna entre els dos i els tres anys, però cada xiquet té el seu ritme. Pot haver-hi retards, marxes arrere i “accidents” fins que el procés s’estabilitza. Sempre depén de la maduresa del xiquet. Tot i això, podem observar alguns “símptomes” que està preparat per a començar el procés:

• Ha de tindre nocions sobre el temps, és a dir, distingir entre “ara” i “després”. Així podrà avisara temps quan vulga anar al lavabo.

• És important que ja diferencie entre “pipí” i “caca”. Generalment el control de la “caca” es produïx abans que el del “pipí”.

• Si està incòmode quan està banyat, diu que li molesta el bolquer, vol llevar-se’l o és ell el que ens avisa perquè el canviem.

• Imita el moment d’anaral lavabo: el desig de créixer els anima. No els hem d’impedir que pugen al vàter i tracten d’imitar els majors. Els servix com a preparació.

PACIÈNCIA
Cal que ens mantinguem tranquils i tractem de portar la situació amb bon humor.

Què necessitem?

• Grans dosis de paciència: hi haurà retards, marxes arrere i “accidents”. Ens hem de mantindre tranquils i tractar de portar la situació amb bon humor.

• Estar a casa: a voltes s’aprofiten les vacances i el bon temps per a començar el procés. És un error, perquè en esta etapa els xiquets solen estar fora de la seua casa habitual i es poden sentir més insegurs.

• Un orinal: ajuda que siga ell qui el trie, però tampoc cal imposar-li-ho, perquè hi ha molts xiquets que preferixen anar al vàter, com els majors. En este cas, es poden col·locar adaptadors per a facilitar la tasca.

Com s’ha d’afrontar?

• Sense pressa: No hem de perdre de vista que el “pipí” nocturn es pot seguir escapant fins als tres anys o tres anys i mig. A més, s’estima que un de cada cinc xiquets encara necessita bolquers a les nits en el quart aniversari.

• Sense comparacions: cada xiquet té una maduració diferent. N’hi ha que amb poc més d’any i mig deixen de voler portar-ne i d’altres que, prop dels quatre, es resistixen a deixar els bolquers. No el compares amb altres casos ni deixes que t’influïsquen els comentaris. No t’alarmes ni el renegues. Lleva-li importància i mostra-li confiança que ho superarà.

 • Amb confiança: les recaigudes no són fracassos. Un canvi pot fer que torne a banyar el llit durant un temps. Poden ser unes vacances, l’entrada a l’escoleta, la pèrdua d’una mascota o el naixement d’un germà. Si està passant per un “gran” canvi en la seua vida és molt probable que el procés de retirada del bolquer es torne més difícil. L’ideal és posposar-ho fins que la situació s’estabilitze.