Eruga processionària i gossos: per què és perillosa per a la teua mascota?

Informa’t sobre els símptomes que provoca l’eruga processionària en els gossos, com en pots previndre el contacte i què has de fer si la teua mascota està en risc.

mascotes

Pot paréixer inofensiva, però la realitat és ben diferent. Hui parlem sobre les característiques de l’eruga processionària i l’impacte que té en la salut dels gossos, ja que només un simple contacte o la ingesta pot tindre conseqüències letals per a les nostres mascotes. I és que els gossos, curiosos per naturalesa, es poden vore atrets per esta larva que sol aparéixer amb l’arribada de les temperatures càlides, especialment els mesos d’abril i de maig. Però... què és exactament l’eruga processionària? Vegem-ho.

Què és l’eruga processionària i per què és verinosa?

L’eruga processionària és la larva d’una arna i rep eixe nom per la forma que té de desplaçar-se: en fila, com si anara en processó. Viu principalment en pins, en avets i en cedres, on forma nius en forma de bosses blanques que pengen, fins que cau a terra i més avant es transforma en una crisàlide. En la fase que es mou pel terra, té una longitud d’uns 3 cm i està recoberta de pèls urticants extremadament tòxics, ja que contenen una substància anomenada thaumatopina que provoca fortes reaccions inflamatòries al contacte. I ací hi ha el risc principal, perquè els gossos, atrets pel seu moviment, les poden olorar, tocar amb la llengua o fins i tot ingerir-les, i això els pot provocar reaccions locals o sistèmiques d’una gravetat extrema.

Símptomes de la picada de la processionària en el teu gos

Quan la processionària entra en contacte amb els gossos apareixen alguns símptomes que es poden manifestar immediatament o en les primeres hores després del contacte, la inhalació o la ingesta de l’eruga.

Els signes més freqüents són els següents:

Hipersalivació (baveig excessiu).
Inflamació aguda de la llengua, dels llavis o de la cara.
Dolor intens i úlceres en la boca i en la llengua.
Febra i decaïment.
Conjuntivitis i altres lesions oculars.
Dificultat respiratòria (dispnea).
Irritació en les potes o en les zones de contacte.
Hemorràgies nasals.
Problemes digestius, com ara dolor abdominal, inflamació d’esòfag o estómac.
Xoc anafilàctic.

Es considera que un dels danys més característics i greus del contacte entre l’eruga processionària i els gossos és la necrosi lingual, que pot comportar la pèrdua de part de la llengua de l’animal o de tota. La ingestió dels pèls urticants pot resultar mortal, inclús sense arribar a engolir-se l’eruga sencera.

Què he de fer si al meu gos li pica una processionària?

Arribats a este punt, és normal que et preguntes què he de fer si al meu gos li pica una processionària. Si en tens alguna sospita és fonamental no perdre temps, per això s’ha d’actuar amb rapidesa i anar al veterinari immediatament.

Els primers auxilis que es poden aplicar abans d’acudir a este professional de la salut són els següents:

Mantindre la calma per a poder actuar amb eficàcia.
Retirar el gos de la zona afectada per a evitar que hi haja més contacte amb l’eruga.
Usar guants per a protegir-se (hem d’evitar tocar la zona amb les mans nues).
Llavar la zona afectada amb aigua freda abundant, però sense fregar-la, ja que això podria provocar que els filaments alliberaren més toxines.
Evitar que el gos es llepe la zona afectada o se la rasque.

Si, amb tot, els símptomes pareixen lleus, no hem de subestimar el que ha passat. Una reacció al·lèrgica o una ingestió es pot agreujar molt ràpid i pot requerir atenció veterinària urgent.

Com podem previndre la processionària?

Saber com es pot previndre la processionària és clau per a reduir les possibilitats que el nostre gos se’n trobe una. Per exemple, quan passegem, és important:

evitar les zones amb pins, avets o cedres, especialment entre febrer i maig.
modificar la ruta habitual de passeig i triar camins asfaltats o parcs sense arbres que puguen albergar erugues.
portar sempre el gos amb corretja, especialment si estàs en el camp o en parcs naturals, ja que així el podràs controlar si detectes la presència d’estes erugues tan perilloses.

Al jardí de casa pots revisar els arbres i eliminar els nius si fa falta, i evitar que el gos accedisca lliurement a les zones de risc. Si la teua mascota és molt curiosa, també pots consultar amb el veterinari sobre repel·lents naturals o barreres físiques.

L’eruga processionària representa un risc real i potencialment mortal per als gossos. Encara que tinga una aparença i un moviment atractiu per a les nostres mascotes, el contacte amb l’eruga pot provocar danys severs o irreversibles. Si coneixes els efectes que té, sabràs com pots actuar davant d’estos incidents i podràs prendre precaucions en els moments de més risc, i protegir així el teu gos d’esta amenaça tan perillosa.