Beneficis dels gossos per a les persones majors

Companyia, exercici i reducció de l’estrés: descobrix els beneficis de tindre gossos per a les persones majors.

mascotes

Compartix


L’edat “daurada” és unmoment dolç en la vida de les persones que hem d’aprendre a viure, assaborintcada instant i disfrutant del temps lliure i de la companyia dels familiars i delsamics. Però, a vegades, este moment pot vore’s entelat per la soledat, elsedentarisme o, inclús, la tristesa. No obstant això, l’alegria pot arribar ales cases de la gent major amb un gos, un amic fidel que pot millorar la qualitat de vida amb la seua presència.

Què aporten els gossos a les persones majors?

  • Companyia: ja siga perquè la persona major viu sola o perquè els familiars han d’anar a la faena o han de complir les seues obligacions, un gos pot alleujar la sensació de soledat i aportar alegria i tranquil·litat a la seua vida.
  • Reducció de l’estrés: com que els gossos són animals que interactuen molt amb els humans i inclús poden sentir les nostres emocions, un altre benefici de la seua presència és la reducció de l’estrés i la sensació d’estar segurs i protegits.
  • Exercici diari i autoestima: la necessitat de passejar-lo obliga la persona major a moure’s, i això li aporta benestar, agilitat, bona salut i, el que és molt important, millora la seua vida social, l’autoestima i la sensació de ser valuós per a la resta.



Els millors gossos per a les persones majors

No hi ha gossos ideals per a les persones majors, sinó el gos adequat per a cada individu i la seua circumstància. És cert que algunes races de gossos, com els Labrador o els golden retriever, són gossos bons i tranquils que disfruten cuidant els altres, però, a l’hora de triar el més adequat, cal analitzar altres qüestions, com ara:

  • Que tinga una edat mitjana. Un cadell o un gos jove tindrà massa energia i un gos molt major requerix descans i cures pròpies com a sènior.
  • Una mida xicoteta sempre serà més manejable per a una persona major i inclús podrà agafar-lo al braç o pujar-lo al sofà per a notar-ne el contacte i sentir-se més acompanyada.
  • Que tinga un caràcter tranquil, perquè també es trobe a gust amb la tranquil·litat de la persona major.
  • Que siga sociable amb altres persones i gossos, perquè els passejos siguen segurs i sense sobresalts.
  • És important que siga un gos que haja rebut unes normes bàsiques d’educació canina, com, per exemple, que no estire la corretja quan isca a passejar i s’assega a esperar quan la persona es pare a parlar o s’assega en un banc a descansar, entre d’altres.