Mascotes de companyia per a persones amb discapacitat
Les mascotes de companyia són, habitualment, gossos que assistixen, principalment, de manera emocional persones amb discapacitats.
mascotes
Compartix
Encara que la seua labor és acompanyar les persones amb discapacitat física, psíquica o sensorial, és important saber que són gossos de treball i que hi ha una diferència entre els d’assistència i els de teràpia. Una de les diferències més importants és que els gossos d’assistència viuen amb la persona que assistixen, mentre que els de teràpia viuen amb el seu guia i es desplacen amb el guia i un terapeuta per a dur a terme una teràpia en concret, durant un temps determinat.
Què és un gos d’assistència?
Un gos d’assistència és un gos que té el treball d’assistir la persona amb què viu; és a dir, acomplix una funció que la persona no pot fer per si mateixa. El cas més conegut és el dels gossos que acompanyen els invidents, però n’hi ha molts més, com els gossos que detecten les baixades de sucre en les persones diabètiques, els gossos que ajuden les persones sordes o els que ajuden les persones amb mobilitat reduïda.
És un treball de 24 hores, ja que el gos conviu amb el seu responsable i l’assistix a cada moment, tant en casa com en l’exterior. Són animals que s’entrenen des que són cadells per a fer eixe treball i tenen una acreditació de l’Administració corresponent que els permet entrar en qualsevol lloc on vaja el seu responsable.
Com ajuden els animals les persones amb discapacitat?
Està demostrat que els animals són un element motivador molt important per a les persones amb discapacitat. Eixe és el valor que tenen a l’hora d’efectuar una teràpia assistida amb animals.
Depenent de la discapacitat de la persona i de l’objectiu que es vulga aconseguir, el terapeuta du a terme el seu treball acompanyat pel gos i pel seu guia. Xiquets amb trastorn de l’espectre autista, persones amb Alzheimer o amb paràlisi cerebral reben amb alegria el seu “terapeuta” caní, i això els motiva a dur a terme accions que, d’una altra manera, no s’esforçarien a fer.
A més de la teràpia, els gossos ja s’utilitzen a les escoles com a acompanyament i element motivador de l’aprenentatge amb xiquets que tenen problemes d’atenció, com a suport emocional a xiquets que han d’anar als jutjats a declarar per assumptes familiars, com a suport a les víctimes de violència de gènere, per a acompanyar xiquets malalts als hospitals o per a combatre el bullying.
Encara que els gossos són els animals que més s’utilitzen per a la teràpia i l’acompanyament, en l’actualitat també es recorre a animals xicotets, com ara conills, cobais o agapornis, perquè són animals que els xiquets o les persones grans poden agafar al braç i sentir-se protegits.
La teràpia eqüestre també és de gran utilitat, sobretot per a persones amb discapacitat motora i altres malalties degeneratives. El cavall aporta la mobilitat que no té la persona amb discapacitat i oferix beneficis, com la millora del sistema motor, l’augment de l’equilibri i la coordinació, i l’increment de la seguretat en si mateix, entre d’altres.
Sense oblidar, per descomptat, que a més dels beneficis terapèutics, els animals aporten felicitat i afecte sense demanar res a canvi. Són una companyia agraïda i sempre estan quan els necessitem.
