Busquem el segon? Consells per a tindre una segona mascota a casa

Les combinacions són infinites, però algunes poden generar problemes de convivència o no ser massa adequades. Per exemple, en una casa amb un terrari amb una o diverses serps, adquirir un conill o hàmster… O si tenim un conill, adoptar un llebrer…

DE LA MATEIXA ESPÈCIE...

Una situació molt comuna és la de tindre diverses mascotes d’una mateixa espècie, ja siguen gossos, gats, conills o peixos.

• Gos amb gos. En estos casos cal tindre en compte el caràcter i el sexe de l’animal que ja tenim a casa. Si tenim una gosseta adulta de temperament tranquil, adoptar un gos mascle actiu, jove i juganer pot ser que “revolucione el galliner”. Els gossos assolixen la maduresa sexual cap als 7-9 mesos d’edat. Se sol donar una competència molt directa entre els mascles, però també entre les femelles.

- Mascle-femella. Si no estan esterilitzats, a més del risc de procreació, podem tindre problemes entre dos mascles no esterilitzats, sobretot, si tenen una mida i una edat semblats.

- femella-femella. Amb dues femelles és menys probable tindre problemes i, si de cas, poden aparéixer quan una o totes dues es posen en zel. L’esterilització d’un animals o dels dos “emmascara” el gènere de l’individu i pot facilitar les coses. 

- Mascle-mascle. Si ja hi ha problemes, és preferible esterilitzar l’animal que sembla ser més tranquil. 

• Gat amb gat. Per a tindre diversos gats, hem de tindre clar que, si no estan esterilitzats, és difícil la convivència entre gats mascles adults perquè el territori és un factor molt important i este és reduït en un pis. En canvi, les femelles solen agrupar-se, sobretot, si estan emparentades.

GOSSOS I GATS ¿JUNTS?

Si estem pensant de tindre gats i gossos junts hem de saber que la situació més senzilla és quan ja tenim un gat i “el segon” és quan portem un gos jove a casa. El gat ja coneix el seu territori, sap on s’ha d’amagar i refugiar i el cadell vorà al gat com un company, si el segon no és fugisser.

Algunes races canines tenen un instint depredador molt marcat i la convivència amb gats, conills o xicotets rosegadors sol ser complicada. Les races nòrdiques, per exemple, poden ser problemàtiques.

I GATS I OCELLS?

Els ocells són una de les preses clàssiques dels gats, per la qual cosa hem de mantindre’ls en una gàbia especialment resistent i en un lloc difícil d’accedir per al gat. No cal que estiguen en estances separades, llevat que estar junts genere estrés en els ocells o que el gat estiga constantment pendent del que facen els ocells.

Quant als gossos, encara que també poden sentir atracció pels ocells, és menys comú que tinguem problemes.

OCELLS

Els gabials o gàbies grans per a ocells permeten albergar-ne diversos en una mateixa instal·lació. Hi ha ocells que són molt socials, com els agapornis, i uns altres poden ser més espantadissos. El més habitual és combinar ocells de la mateixa família: lloros i periquitos (que són psitàcids, ocells cantors (família de passeriformes), etc.

PEIXOS, ALERTA AMB QUINS

EAmb els aquaris també podem tindre problemes. Hi ha espècies molt agressives (combatents Betta) o molt voraces (cíclids), i pot ser que patim episodis de canibalisme si crien en aquaris menuts i amb poca vegetació o espais per a refugiar-se. 

Quant als rosegadors, hem de tindre en compte la capacitat exponencial de cria o l’agressivitat entre mascles de la mateixa espècie. 

No obstant això, tota norma té excepcions, per la qual cosa no és infreqüent que convisquen gossos i gats en un mateix espai o que un periquito siga l’amic inseparable d’un gos. 

Abans d’aventurar-se, es recomana demanar informació a un veterinari perquè ens advertisca dels possibles conflictes i com hem d’actuar durant els primers contactes o en cas de detectar problemes.