Com hem de cuidar un conill
Adoptar un conill com a animal domèstic o comprar-lo és molt comú. A continuació et donem els consells necessaris per a saber com hem de cuidar un conill.
mascotes
Compartix
Els conills domèstics solen despertar una gran simpatia en els amants dels animals que, cada vegada més, els trien com a mascotes. Hi ha moltes races de conills que s’adapten perfectament a la vida amb les persones. Els bélier tenen unes orelles grans i són uns dels preferits per a tindre en casa, però el conill nan, el rex, el de Hotot, el cap de lleó, el d’angora o l’europeu comú són algunes de les races més comunes.
Però, si encara no el tenim, una bona opció és adoptar-lo. Abans de res, hem de saber si podrem fer-nos càrrec de l’animal durant tota la seua vida, a més de consultar el veterinari o l’etòleg per a conéixer bé les característiques dels conills. L’esperança de vida d’un conill depén de la raça i de la mida, però l’habitual és que visquen entre huit i deu anys.
Quines cures ha de tindre un conill domèstic
És important saber que són animals sociables i, sempre que puguem, n’hem de tindre dos exemplars perquè es facen companyia. També han de tindre espai i no els hem de mantindre sempre en una gàbia, han de poder córrer i tindre una vida que es parega tant com siga possible a la seua vida en la naturalesa. El recinte ideal per a un conill o dos és de quatre metres quadrats i s’hi han d’afegir dos metres quadrats per cada conill extra.
La gàbia ha de ser còmoda i ha d’incorporar una menjadora i un abeurador, un llit còmode per a dormir, una safata amb encenalls per a fer les seues necessitats i una zona per a la higiene.
És molt important portar-lo a una revisió anual al veterinari i estar molt pendent del seu comportament, perquè són propensos a agafar malalties. Per això, hem de vigilar símptomes, com ara no voler menjar, estar apàtic, no moure’s o tindre mucositat, entre d’altres. Les malalties més comunes d’un conill solen ser el refredat, els fongs, un colp de calor o la sarna.
També és important la castració, que es pot dur a terme a partir dels 6 mesos d’edat de l’animal, per a evitar-ne la reproducció i possibles malalties.
Els conills són animals molt nets i no cal banyar-los, però sí que és molt important raspallar-los diàriament per a eliminar-ne el pèl mort i que no es formen boles de pèl a l’estómac. A l’hora de tallar-los les ungles, hem de consultar el veterinari, utilitzar un tallaungles específic i anar amb molt de compte, ja que els podem causar una hemorràgia.
Alimentació d’un conill domèstic
La bona salut d’un conill té com a puntals fonamentals una alimentació de qualitat i les cures veterinàries. L’alimentació ideal per a un conill es compon d’un 80% de fenc o herba fresca, un 20% d’aliment fresc (verdura de fulla o herbes silvestres) i complements, que poden ser pinso de gamma alta i llepolies sanes, que els donarem com a premi. També els podem donar fruita com a premi o complement a l’alimentació.
Fruites permeses | Verdures permeses | Verdures amb moderació | Aliments tòxics |
Albercoc Nabiu Cirera Pruna Gerd Maduixa Kiwi Poma Bresquilla Meló de tot l’any Papaia Pera Pinya Meló d’Alger | Bleda Carxofa Créixens Canonges Dent de lleó Bajoques Pimentó roig Ruca Trèvol Carlota | Alfals Bròcoli Carabassa Carabasseta Api Col Cogombre Tomaca | Julivert Creïlla Ceba Porro All Ametla amarga Xocolate |
Malalties més comunes
La vacunació és fonamental en els conills, ja que hi ha dos malalties que hem d’evitar siga com siga: la mixomatosi i la malaltia hemorràgica vírica. La mixomatosi es transmet per contacte directe a través de mosquits o puces. És una malaltia que causa una mort lenta i dolorosa. Els conills domèstics no tenen a penes possibilitats de sobreviure. Cal posar-los la vacuna en primavera i tardor. Per als conills que estan en zones de camp o que ixen a l’exterior en zones on hi haja conills silvestres relativament a prop, es recomana posar-la cada 3 mesos.
L’hemorràgia vírica (RHDV) es transmet per contacte directe o indirecte per mitjà d’objectes o d’altres animals contaminats. És una malaltia que pot matar el conill sense donar símptomes previs. Es vacuna una vegada a l’any, preferiblement a la primavera.
