Com superar la mort d'una mascota
Com podem superar la seua pèrdua i preparar-nos per a eixe moment
mascotes
Compartix
Afrontar la pèrdua d’una mascota és un moment molt trist i un colp molt dur per a tota la família. Et contem com pots superar el dol i la tristesa per la pèrdua del teu amic animal.
Les mascotes es convertixen en vertaders membres de les nostres famílies. Però la vida dels animals sol ser més curta que la dels éssers humans; per això, de la mateixa manera que disfrutem de la seua presència i busquem que siguen feliços en vida, hem d’aprendre a acomiadar-nos d’ells des de l’amor i el respecte.
Es tracta d’un moment que tots sabem que arribarà, però que costa molt afrontar, per la gran estima que tenim als nostres companys animals. Per a portar amb serenitat el moment del seu comiat, és important saber que els animals viuen la mort d’una manera natural. Ells no venen ací a viure molt de temps, sinó a viure bé i a ser feliços.
Si hem donat a la nostra mascota una vida d’alegria i felicitat, eixe és el nostre gran regal. I, encara que igualment sentirem el dolor de la pèrdua, també serem capaços de viure el comiat amb acceptació.
Passar el dol
Per a superar la mort d’una mascota també és important saber que hem de passar pel dol i no ens hem d’obligar a estar bé o a no trobar-los a faltar. Hi ha estudis que evidencien que la mort de la nostra mascota ens afecta emocionalment de la mateixa manera que ho fa la mort d’un ésser estimat. Per això, també hem de ser amables amb nosaltres mateixos i respectar el nostre dolor.
Per a acompanyar l’animal, si la mort és per vellesa o malaltia i tenim la sort de poder-nos-en acomiadar, hui en dia hi ha molta informació i la figura de la “doula de l’ànima animal”, que és una persona que acompanya l’animal i les famílies en esta “recta final”. El seu objectiu és ajudar-nos a entendre les fases per les quals passarà el nostre “company” i com el podem acompanyar fins a l’últim alé.
Per als xiquets
Si tenim altres animals a casa, podrem observar com s’acomiaden de l’animal abans de morir, de manera natural. Això pot suposar un gran aprenentatge, ja que els animals senten la pèrdua del seu company, però viuen el present i això els ajuda a recuperar-se abans de la seua falta.
Si tenim xiquets en la família, els podem contar la llegenda del pont de l’arc de Sant Martí, que consistix que els animals, quan moren, creuen eixe pont i arriben a un lloc preciós ple de prats i de tossals on passen el dia corrent i jugant amb altres animals. Segons esta llegenda, les ànimes dels animals i els humans que han compartit les seues vides es retrobaran un dia en eixe lloc tan bonic i ja no se separaran mai més.
També és emotiu i tranquil•litzador fer una cerimònia de comiat en família, on es recorden els grans moments viscuts junts, que ara es poden guardar al cor per a sempre. També es pot preparar una caixa on cada membre de la família pose una fotografia o un objecte de la mascota i que guardarem per a tindre sempre un record del seu pas per les nostres vides.
Tràmits
Una vegada l’animal ha mort, cal dur a terme uns tràmits burocràtics dels quals ens pot informar el veterinari, com ara la incineració, donar de baixa el microxip identificatiu, donar-lo de baixa en el cens de l’Ajuntament i decidir el soterrament, ja que la llei prohibix soterrar els animals en llocs no autoritzats.
A Espanya ja hi ha cementiris per a animals, on es poden visitar, igual que fem amb les persones: el Cementiri i Crematori Sena per a Animals de Companyia a Montserrat (València), El Último Parque a Madrid i el Cementiri de Petits Animals a Torrelles de Llobregat (Barcelona) en són alguns exemples.
Com a novetat, també per a tindre un record, en alguns d’estos cementiris i en altres empreses oferixen joies com ara collarets i polseres per a dur les cendres de l’animal, a banda de l’urna tradicional que podem tindre a casa o al cementiri.
Així doncs, encara que el comiat de la nostra mascota siga un moment dels més difícils de la nostra vida, el que és cert és que el seu record es durà sempre en el cor.
