Tindre cura d’un agapornis

Els agapornis, nimfes i periquitos, que pertanyen a la família dels psitàcids, són alguns dels ocells preferits per a tindre’ls com a mascota. Però, abans de decidir-nos per tindre’n un com a company de vida, és important destacar que són molt intel·ligents i que requerixen unes cures específiques per al seu benestar físic i emocional.

És important saber que estos ocells no són domèstics, sinó salvatges, per la qual cosa conserven molts comportaments i instints de la seua vida natural. A més, alguns d’estos ocells són molt longeus, com les nimfes, que poden arribar a viure 20 anys.

Tindre cura d'una nimfa 

Com sempre, abans d’adquirir una nimfa o un agapornis, recomanem una visita al veterinari perquè ens informe de les cures que necessita. Però vegem alguns consells senzills que hem de tindre en compte per a tindre cura d’estos ocells.

• Alimentació: necessiten una dieta tan variada com siga possible. No és aconsellable mantindre l’alimentació de la nimfa a base només de llavors com l’escaiola, sinó que cal afegir-hi sempre fruites i verdures fresques. Alguns aliments com el café, l’alcohol, el xocolate, la llet, les galletes, l’alvocat i la ceba són altament tòxics per a les nimfes.
• Gàbia: ha de ser adequada per a estes espècies, amb una mida mínima de 60 x 60 x 60 cm i, si és possible, cal tindre-la a l’exterior. I és molt important que siga quadrada, ja que en les gàbies redones se senten insegurs. Tant les nimfes com els agapornis han de poder moure’s lliurement per dins de la gàbia i és fonamental posar-los branques naturals per a evitar que en un futur patisquen problemes a les potes. Per descomptat, cal col·locar un recipient per a l’aigua i un altre per al menjar i no oblidar també disposar d’un recipient ampli perquè es puguen banyar. Als ocells els encanta i, a més, ho necessiten per a mantindre el plomatge en bon estat.

• Socialització: són animals molt sociables que, en estat salvatge, viuen en bandades. Si viuen aïllats, poden desenvolupar problemes de comportament que els afectaran el benestar emocional i físic. El millor és tindre’ls per parelles, però si no és possible, almenys de dia poden estar al saló amb nosaltres i, més tard, a l’hora de dormir, portar-los a una habitació a les fosques i tranquil·la. D’esta manera assegurem les seues hores de descans, que també és important per a estes aus. Hem d’evitar sempre els corrents d’aire, les temperatures extremes i els possibles focus d’estrés.
• Salut: s’ha de visitar periòdicament un veterinari d’animals exòtics i aprendre a observar-los per a detectar possibles problemes de salut. Alguns símptomes que alguna cosa va malament poden ser el bec deformat, dificultat per a respirar, taques al voltant dels ulls o les fosses nasals, canvis en els excrements o problemes amb la muda del plomatge, entre d’altres. Algunes de les causes que ocasionen estos problemes de salut poden ser estrés, paràsits, mala alimentació o canvis bruscos de temperatura. També hem d’estar atents a algunes malalties comunes com la clamidiosi, que es produïx per la infecció d’un bacteri i que provoca problemes respiratoris o anorèxia, i la verola aviària causada per un virus que s’escampa lentament per l’ocell.