Sostenibilitat real vs. sostenibilitat mediàtica
Descobrix què és el greenwashing, com identificar-ho i exemples sobre esta pràctica. T'expliquem com detectar-ho i evitar-ho. Descobreix-ho!
és eco, és lògic
Compartix
En un món cada vegada més conscient de la necessitat de protegir el medi ambient, la sostenibilitat s’ha convertit un terme omnipresent. Els consumidors de hui en dia ja no valoren la sostenibilitat com una qüestió estètica, sinó com una qüestió ètica, i cada vegada demanen més transparència i bon govern a les empreses. Ja no ens conformem amb el fet de comprar un producte o disfrutar d’un servici, volem sabem d’on ve, com s’ha fabricat, si s’han respectat els drets humans, quines són les condicions laborals de les persones que treballen en l’empresa o quina traçabilitat té.
L’evolució del terme responsabilitat social empresarial o corporativa (RSC) a l’actual sostenibilitat no significa que haja canviat l’essència del concepte, que és “satisfer les necessitats de les generacions presents sense comprometre les possibilitats de les del futur per a atendre les seues pròpies necessitats”.
Tot i això, cal fer una distinció bàsica entre la sostenibilitat real i la sostenibilitat reflectida. Esta diferència és fonamental per a entendre quines pràctiques contribuïxen realment a un futur més verd i quines tan sols creen una il·lusió de compromís ambiental.
Sostenibilitat real
La sostenibilitat real implica accions i pràctiques concretes que tenen un impacte positiu i mesurable en l’entorn. Estes accions no pretenen només complir determinats estàndards o lleis, sinó que també s’integren profundament en la missió i l’operativa diària d’una organització o d’un individu.
Alguns exemples de sostenibilitat real inclouen:
- Ús d’energies renovables: la implementació de fonts d’energia neta, com la solar, l’eòlica o la geotèrmica, en lloc de dependre de combustibles fòssils.
- Reducció de residus: programes efectius de reciclatge i compostatge, la reducció de l’ús de plàstic d’un sol ús i una gestió adequada dels residus perillosos.
- Eficiència energètica: l’adopció de tecnologies i pràctiques que minimitzen el consum d’energia, com la il·luminació LED i els equips d’alta eficiència.
- Foment de la biodiversitat: la protecció d’hàbitats naturals, la reforestació i les pràctiques agrícoles sostenibles que preserven la biodiversitat.
- Transparència i responsabilitat: informes de sostenibilitat que siguen detallats, que es puguen verificar i que reflectisquen tant els èxits com les àrees de millora. Estes accions són indicatives d’un compromís genuí amb la sostenibilitat i, generalment, requerixen inversions
significatives en termes de temps, diners i recursos.
Sostenibilitat reflectida
La sostenibilitat reflectida fa referència a les accions que, tot i que semblen sostenibles a primera vista, són superficials o inclús enganyoses. Este fenomen, anomenat sovint greenwashing, és una tècnica que utilitzen algunes empreses per millorar la seua imatge pública sense haver de fer canvis substancials.
Alguns exemples de sostenibilitat reflectida inclouen:
- Publicitat enganyosa: els missatges destaquen un aspecte menor de la sostenibilitat alhora que amaguen pràctiques perjudicials. Per exemple, promocionar un envàs reciclable mentre se seguixen usant processos de producció altament contaminants.
- Certificacions dubtoses: l’ús d’etiquetes ecològiques que no es basen en estàndards rigorosos o auditories independents.
- Compensacions de carboni: compra de crèdits de carboni sense implementar canvis reals en les operacions que en reduïsquen les emissions.
- Projectes de sostenibilitat inconseqüents: iniciatives com ara plantar arbres o netejar platges que, tot i que són beneficioses, no aborden les causes fonamentals de la contaminació i el canvi climàtic.
- Informes parcials: documentació que només presenta els aspectes positius de les pràctiques de sostenibilitat i que omet les àrees que cal millorar.
Com es pot diferenciar entre sostenibilitat real i reflectida
- Transparència: les organitzacions sostenibles realment mostren les seues pràctiques i els reptes. Una prova d’esta transparència és la publicació d’informes de sostenibilitat detallats i auditats.
- Certificacions: comprovar que les certificacions ecològiques provinguen d’organismes reconeguts i que les pràctiques s’hagen auditat de manera independent.
- Impacte global: si les pràctiques sostenibles estan integrades en tota la cadena de valor i no són només iniciatives aïllades, la sostenibilitat forma part realment de l’estratègia de l’empresa i no és un pegat.
- Compromís a llarg termini: la sostenibilitat real implica un compromís continu i a llarg termini, que ha de formar part d’un pla integral i durador.
- Pràctiques empresarials:
és recomanable verificar com opera l’empresa realment i si hi ha coherència entre les seues pràctiques reals, en el dia a dia, i les seues afirmacions de sostenibilitat.
