Leishmaniosi, una de les malalties més comunes en gossos

La leishmaniosi canina és una malaltia greu que afecta sobretot els gossos i està provocada per un paràsit que es transmet a través de la picada d’un mosquit. Com que de moment no té cura, la prevenció és vital per a lluitar contra ella.


mascotes

4 maig 2017

Compartix

La leishmaniosi afecta les nostres mascotes, especialment els gossos i, en una proporció molt menor, els gats, i pot arribar a ser mortal. El Mediterrani és una zona d’alt risc ja que, per la calor i la humitat, el mosquit que la transmet hi troba l’hàbitat adequat per a viure. Quan arriba el bon temps, la taxa d’infeccions es dispara. A Espanya hi ha dos puntes de màxim risc on hi ha més quantitat de femelles que transmeten la malaltia: juny i setembre-octubre.

Encara que el mosquit, anomenat flebòtom, viu habitualment al camp, és un insecte tan menut que també es pot trobar amb freqüència dins de les cases, tant en zones rurals com urbanes, sobretot en èpoques de calor quan obrim portes i finestres. Per això és important que, almenys una volta a l’any, acudim al veterinari perquè faça els controls necessaris que descarten que la nostra mascota ha contret la malaltia.

Els símptomes

Encara que no és fàcil de detectar, un dels símptomes habituals que pot presentar és la pèrdua de pèl al voltant dels ulls, orelles i nas. Poden aparéixer ferides xicotetes en la pell de l’animal, especialment al cap, i desenvolupar conjuntivitis. El creixement anormal de les ungles en el gos és un altre dels símptomes de la leishmaniosi. Encara que el gos mostre un bon aspecte, pot haver contret la malaltia, ja que el període d’incubació de la leishmaniosi és molt variable i pot arribar a allargar-se durant alguns mesos.

Per a conéixer el diagnòstic de forma fiable, s’ha d’efectuar una anàlisi de sang que podem sol·licitar a la nostra clínica veterinària. La leishmaniosi no té cura, és una malaltia crònica, però l’animal que la patix pot tindre un bon nivell de vida si és tractada i controlada de forma adequada pel veterinari. Els fàrmacs que hi ha es poden administrar  per via oral o mitjançant injecció i es dirigixen a reduir els símptomes de la malaltia, però no impedixen una recaiguda posterior. El tractament és costós, però si s’administra de forma adequada seguint les indicacions de l’especialista, el gos pot conviure-hi durant anys.


El primer pas: la prevenció

Actualment hi ha una vacuna que prevé el desenvolupament de la malaltia. A diferència de la primera vacuna que va eixir al mercat fa uns anys, esta nova vacuna no presenta cap efecte secundari important. Pot administrar-se a partir dels sis mesos de vida del gos i cal tornar a vacunar-lo cada any. La seua efectivitat és alta, al voltant d’un 70%, encara que la protecció no és total. A més, hi ha productes com collarets, pipetes o esprais que prevenen la picada del mosquit.

L’única forma de transmissió de la leishmaniosi és a través de la picada del flebòtom, per tant conviure amb un gos que haja desenvolupat la malaltia no suposa cap risc per a la salut de les persones. 

La leishmaniosi en gats

Encara que la leishmaniosi afecta sobretot els gossos, els gats també poden tindre-la. Aquells gats amb les defenses baixes són els més proclius a desenvolupar la malaltia. En línies generals, el sistema immunitari d’un gat sa és capaç de controlar la infecció provocada pel paràsit. Els gats amb leishmaniosi poden presentar lesions en la pell, les mucoses o els ulls, tindre úlceres i crostes. Altres símptomes menys habituals són la falta de fam, el decaïment o l’apatia. Igual com passa amb els gossos, a nivell intern la leishmaniosi pot afectar el fetge i els renyons. Una lesió comuna en els animals que presenten esta patologia són els nòduls que es formen davall la pell dels felins. Solen aparéixer en les parpelles o les orelles i no són dolorosos, encara que també poden presentar-se en qualsevol altra part del cos del gat, com els coixinets de les potes.

La forma de prevenció, detecció i tractament de la leishmaniosi en gats és idèntica a la dels gossos. Podem protegir els nostres gats de la malaltia amb pipetes, collarets i aerosols. La vacuna en gats encara no existix.