Tinc la mascota embarassada, com puc ajudar-la?

L’embaràs de la mascota és un moment il·lusionant per a la família. Haja estat de manera voluntària i planificada o s’haja produït per un descuit, hem d’acompanyar-la amb amor, respecte i responsabilitat en tot el procés.

mascotes

Compartix


El primer que hem de fer quan ens adonem que la mascota està embarassada és portar-la al veterinari perquè li faça una revisió mèdica, vore que tot va bé i informar-nos del que suposarà l’embaràs i el part, tant per a la “futura mare” com per als cadells, i de les cures que necessitaran. Cada animal és diferent i requerirà unes cures específiques, per la qual cosa la visita al veterinari és sempre imprescindible.

Encara que hui dia són molts els animals que podem tindre a casa com a mascotes, donarem algunes pinzellades de les cures bàsiques per a “mares” de les mascotes més comunes: gossos, gats, conills, tortugues i ocells.

Mamás perrunas

La duració de la gestació en les gosses és d’uns dos mesos aproximadament. Transcorregut este temps, naixeran els cadells que, segons la raça de la mare, poden ser entre dos i nou.

A més del control veterinari, l’alimentació és el factor més important de l’embaràs i hem de cuidar-la al màxim. Durant el primer mes, n’hi ha prou amb una dieta equilibrada, però després s’han de subministrar els nutrients que ens aconselle el veterinari i dividir el menjar en diverses preses al dia. També cal augmentar la quantitat de menjar. Finalment, els últims dies abans del part, és possible que la gosseta perda la gana.

L’activitat de la “futura mare” haurà de ser la mateixa quant a passejos i jocs, encara que en la recta final de l’embaràs hem de respectar possibles canvis en la seua disposició a l’hora de l’activitat diària.

El moment del part és el més important. Si sorgixen problemes, haurem d’acudir al veterinari perquè l’atenga. Si tot va bé, hem de preparar una paridor o lloc confortable i tranquil. L’ideal és una caixa on posarem mantes i tovalles a la base, amb una mida gran perquè la gossa puga gitar-se còmodament i no xafe els cadells quan nasquen. La resta ja ho fa ella amb la seua saviesa animal. 


Mares felines

L’embaràs de les gates és semblant al de les gosses. Dura uns dos mesos i després de la visita al veterinari, n’hi haurà prou de portar una alimentació adequada. És dir, a partir del mes de gestació, li donarem menjar més vegades al dia i és recomanable un menjar amb més nutrients. Amb tot, en el cas de les gates, no sol ser necessari donar-los suplements alimentaris.


Les gates són molt independents i durant l’embaràs seguiran la seua activitat habitual. Per al part, també hem de fer-los un niu en un lloc tranquil i poc il·luminat de la casa perquè donen a llum els gatets d’una manera tranquil·la i natural.


Altres embarassos

L’embaràs de les conilles dura al voltant de 30 dies. Ho notarem a partir del dia 10 per un augment de l’abdomen i un humor irascible. En este cas, llavors, hem de respectar-la i deixar que ella vaja comportant-se com li dicte la seua naturalesa. Quan arribe el moment del part, ella mateixa formarà el seu niu, normalment amb el propi pèl. Pots ajudar-la si li proporciones una caixa confortable. També caldrà tindre cura de la seua alimentació, donant-li fenc d’alfals i afegint altres aliments com carlota, tomaca i encisam. Durant l’embaràs tindrà més set, així que procura que sempre tinga aigua neta a prop.


Com que hi ha molts tipus de tortugues, parlarem de les de terra. Com que són animals ovípars, les femelles són fecundades pel mascle i després d’un breu període de gestació ponen els ous i els incuben durant dos mesos. Durant la gestació, mostraran algun canvi de caràcter i d’apetit, però hem de deixar que la naturalesa faça el seu curs. Quan arribe el moment de la posta, elles mateixes buscaran un lloc en la terra per a pondre els ous, per a la qual cosa cavaran un clot de la mida del seu cos. Durant la incubació, l’important és cuidar la humitat i la temperatura de la terra. 


Quant als ocells, encara que tenen alguns trets comuns, cada un també té unes característiques que els diferencien. Per això, en este cas més que mai, cal acudir al veterinari perquè especifique les cures que donarem a l’ocell que tenim a casa. Però això sí, com sempre, l’alimentació serà un factor fonamental.