Per què no vaig callar?: com podem combatre la incontinència verbal

El llenguatge té un gran impacte psicològic. El que es diu i com es diu comptamolt en la imatge personal. La comunicació verbal és una eina potent per a establir i mantindre relacions interpersonals. Per això, ser capaç d’exercir-hiun control és fonamental.

Per què ocorre?

En alguns casos la persona parla més del compte com a resultat d’una certa hiperactivitat i falta de control sobre el que fa. Es tracta de persones molt actives i xarradores, que no paren un segon, que tenen la necessitat de saltar contínuament d’un assumpte a un altre i que els costa regular la conducta.

 En altres casos es tracta d’un hàbit vinculat a alguna patologia com l’ansietat. Són persones insegures, amb un estil de discurs taxatiu, que es precipiten a dir el que l’interlocutor està suggerint, que necessiten dir tot el que pensen sense respectar la dinàmica del diàleg, que busquen el protagonisme i que tenen la necessitat d’agradar als altres per a alimentar una falsa autoestima.

Com es poden identificar?

A primera vista poden semblar persones espontànies, simpàtiques i extravertides, però quan se’ls coneix una mica més es percep en elles una clara dificultat peral diàleg. La precipitació amb què parlen genera al poc temps un cert cansamenti avorriment a l’hora d’iniciar converses amb ells. Els trets que mostren més habitualment són:

• Parla excessiva.

• Dificultat per a respectar els torns de parla. No deixen espai als altres.

• Salt d’uns temes a uns altres de forma impulsiva i poc planificada.

• Es perden dins d’una conversa i imposen els seus temes.

• Tendència a donar les seues opinions sense considerar si és oportú o no fer-ho en eixe moment.

• Es fiquen en els assumptes dels altres i fan comentaris poc adequats.

• Dificultats per a manejar els silencis.

• Immediatesa en les respostes que posa de manifest la falta de reflexió i planificació sobrela conversa.

• Penediment sobre algun comentari.

• Justificacions freqüents del tipus “Jo sóc sincer, dic el que pense”.

Té solució?

Pot semblar paradoxal, però una persona que parla molt dificulta la comunicació. Perquè una conversa fluïsca és tan important saber dir com saber escoltar i l’incontinent verbal té grans dificultats per a escoltar.

 Modificar este hàbit és possible si es partix del reconeixement i de la necessitat de canvi. L’entrenament en autocontrol i en habilitats de comunicació proporcionaran els mitjans per a aconseguir-ho:

• Autocontrol. Aprenentatge d’estratègies que possibiliten la planificació i la inhibició de l’impuls i deles respostes automàtiques.

• Escolta activa. Habilitat per oferir a l’interlocutor senyals que se l’està escoltant. Per exemple, demanant-li més informació amb preguntes adequades, fent referència als detallsque està explicant, mantenint un llenguatge corporal adequat i no interrompent-lo mentre parla.

• Assertivitat. Estil de comunicació que incorpora tant l’expressió i defensa de les pròpies opinions i drets, com el reconeixement i el respecte dels de l’interlocutor.

• Autoevaluación. Seguiment del procés de canvi que suposa assumir la responsabilitat que es té per a absorbir les dificultats que sorgisquen i continuar en la direcció desitjada.