Primers auxilis per a gossos i gats

NORMES BÀSIQUES

• Davant d’un problema de salut, el primer és telefonar al veterinari perquè siga ell qui ens done les pautes a seguir, i fins i tot que puga guiar-nos en alguna actuació.

• Mai no hem de medicar un animal amb els nostres medicaments, ja que moltes de les medicines que prenem les persones poden danyar-lo greument.

• Controlar l’alimentació, ja que en èpoques de fred, sobretot els gossos, solen estar més actius i necessiten un tipus de menjar amb més proteïnes.

• És important estar tranquils i calmar també l’animal, sobretot si sent dolor, perquè ens permeta manipular-lo.

ACCIDENTS MÉS COMUNS

• Torçada de pota. Si el gat o gos es queixa d’una pota, el primer és comprovar que no té res clavat ni s’ha tallat. També cal revisar-los les ungles, perquè als felins els creixen i se les claven en el coixinet, i als gossos se’ls poden trencar i provocar dolor i, per tant, una coixesa. En estos casos, se solen xuplar la zona afectada. Si no hi veiem res estrany, mantindrem l’animal en repòs fins que arribem al veterinari i puga avaluar si és una torçada, que es pot curar amb un antiinflamatori, o és alguna cosa més greu que calga tractar.

• Diarrea i vòmits. Si l’animal vomita o té diarrea, el primer és esbrinar si s’ha menjat algun cos estrany, revisant la casa buscant destrosses, deixalles trencades, si falta alguna peça de roba... És convenient mantindre 12 hores de dejuni, ja que pot ser que només haja menjat alguna cosa que no devia, ho expulse amb la diarrea o el vòmit i millore per si sol. Si no millora en 12-24 hores, cal acudir al veterinari per si es tractara de gastroenteritis

• Colp de calor. A l’estiu, és de vital importància no deixar els nostres animals al cotxe al sol ni que siguen cinc minuts. En cas d’un colp de calor, hem d’abaixar-li la temperatura de forma gradual, mai de colp, i procurar rehidratar-lo. No hem de tapar-lo, sinó refrescar-li, sobretot, el coll i el cap amb draps d’aigua. També se li pot humitejar la boca i provar si vol beure, sense forçar-lo.

• Picada d’insecte. El més comú és que el pique una vespa i si l’animal no és al·lèrgic, n’hi ha prou d’esperar que li baixe l’efecte o ajudar-lo amb algun medicament que ens recomane el veterinari. També es pot aplicar fred, com una bossa de pésols congelats.

• Ingerir verí. Si ho hem vist i n’estem segurs, el primer és fer-lo vomitar, donant-li aigua oxigenada fins que vomite. En general, amb 10-20 ml ja solen fer-ho. Però alerta, perquè si ha ingerit un àlcali o àcid fort, no ha de vomitar, ja que li irritaria l’esòfag i la gola en eixir. Ràpidament, cal telefonar al veterinari per a dir-li el tipus de verí que ha menjat i, sobretot, la quantitat. Així, el veterinari ens donarà les pautes que hem de seguir, ja que els verins que passen directament a la sang són molt perillosos i quan apareixen els símptomes, a voltes ja no hi ha cap solució.

• Cuc de processionària. Si anem a la muntanya amb el nostre gos hem de tindre molta cura amb la processionària, que pot ser mortal. Per això, si el nostre gos ha xuplat un cuc de processionària, el primer és netejar-li la llengua amb molta aigua, no freda, sinó tébia i mai hem de fregar, sinó deixar-la caure perquè netege els pelets del cuc que li hagen pogut quedar a la llengua. Com a precaució, podem portar algun medicament indicat pel veterinari per punxar-lo al gos i que li faça efecte mentre acudim a la seua consulta. En este cas, la rapidesa és imprescindible.

• Mos. A voltes, els gossos entre ells o, fins i tot amb gats, poden mossegar-se jugant. En este cas i si la ferida sagna, hem de netejar-la bé amb sèrum fisiològic o aigua oxigenada. Si podem, tallarem el pèl del voltant de la ferida. Si és una mossegada important, l’embenarem perquè l’animal no se la toque mentre anem al veterinari. Si sagna molt, hem de fer pressió amb un drap.

• Espiga al nas o les orelles. No intentem extraure-la. Si el nostre gos la té al nas, probablement, esternudarà i expulsarà sang. Hem d’anar de pressa al veterinari abans que se li puga introduir massa profund. En la majoria dels casos, caldrà dormir l’animal per a extraure-la.