Què li passa, al meu gat?

Encara que els gats són “més independents” també necessiten, a més demenjar, aigua i un espai adequat, que vigilem la seua salut perquè puguendonar-nos afecte durant molts anys. Això significa portar-los al veterinari pervacunar-los, almenys, una vegada a l’any i desparasitar-los cada 3 mesos.

La pèrdua de la gana, la caiguda excessiva del pèl, la presència de calbes i les orelles caigudes són símptomes que el teu gat no estroba bé.

ENFERMEDADES MÁS PELIGROSAS Y VACUNAS

1. La seua primera vacunació: abans dels dos mesos de vida. S’anomena trivalent(o triple felina) i el protegix de les malalties següents:

• Panleucopènia: malaltia digestiva molt contagiosa que afecta, sobretot, els gatets de 2 a 4 mesos. Es transmet per contacte directe, pels excrements o la saliva i es troba en els gats de carrer. Símptomes: falta de gana, depressió, febre, vòmit, diarrea sanguinolenta, deshidratació i dany cerebral.

• Calicivirosi: malaltia respiratòria greu. Els gatets o els gats de granja solen ser els més afectats. El contagi es produïx per contacte directe entre gats, però també a través de llits, gàbies i menjadores. Símptomes: falta de gana, febre, mocs, conjuntivitis, lleganyes, úlceres a la boca, paladar i nas.

• Rinotraqueïtis (grip felina): malaltia respiratòria de les vies aèries superiors, freqüent en ambients amb gran concentració de gats. Es transmet per contacte directe o per la saliva. Símptomes: crostes a la zona dels ulls i el nas, tos, febre, esternuts i pèrdua de la gana. Les races amb el nas curt, com el persa, són més propenses a tindre esta malaltia.

2. Vacuna contra la leucèmia: sobre els 3 mesos de vida. Afecta els mascles no castrats, els gats que ixen de la llar i els quetenen contacte amb altres gats. A voltes és mortal, sobretot per als gatets. Estransmet amb la saliva i les mossegades d’altres gats. Símptomes: de vegades no hi ha símptomes durant un llarg període després de la infecció i els més freqüents són anèmia, malaltia hepàtica o intestinal, problemes immunològics i la formació de tumors.

3. Segona vacunació: entre els 2,5 i 3 mesos s’ha de posar una segona vacuna trivalent (reforç) i entre els 3 i 3,5 mesos, la segona contra la leucèmia.

4. Vacuna contra la peritonitis infecciosa felina(PIF): a partir dels 4 mesos i es repeteix al mes. Malaltia molt greu i mortal,quasi impossible de detectar. Es transmet pel contacte amb altres gats afectatsi l’ús de menjadores i caixes de sorra comunes. Símptomes: pèrdua de pes,inflor de l’abdomen, apatia, febre intermitent, falta de gana o inflamació dels òrgans interns. És l’única vacuna que s’administra via intranasal.

5. Vacuna antiràbica: als 5-6 mesos, per indicació del veterinari perquè no és obligatòria. És una malaltia incurable, mortal i es pot transmetre a l’home. Es produïx per la mossegada o el contacte de saliva infectada amb ferides. Símptomes: paralització dels músculs de la gola i les galtes que provoca dificultats per a menjar, beure i una expressió estranya de la cara, amb baveig abundant.

SÍMPTOMES PER TINDRE EN COMPTE

• Canvis de conducta, com orinar fora de la seua safata en superfícies blanes (sofà, llit, tovalles…): pot ser símptoma d’infecció d’orina o malaltia renal.

• Deixar de llavar-se i, per tant, presentar el pèl brut, apilotat i sense brillantor. Si té caspa, li apareixen calbes o si li cau molt el pèl pot ser símptoma de mala alimentació, paràsits o massa calor.

• Pèrdua de gana.

• Problemes urinaris i diarrees: símptoma d’infeccions o paràsits.

• Taques negres dins de les orelles o amb cera: problemes d’infecció o àcars a les orelles. Un altre símptoma és una o les dues orelles caigudes.

• Tos: pot ser que siga per al·lèrgia, per paràsits o per infeccions com faringitis o problemes cardíacs. També pot ser asma.

• Esternuts, secrecions nasals i oculars: pot ser per al·lèrgia o, si persistix, per un virus. Les lleganyes són normals en els perses, que són de color negre; les que no són normals són les lleganyes blanques-groguenques o verdes.

• Rascar-se o llepar-se en excés: símptoma d’al·lèrgia o de paràsits externs.