Sarna en gossos: símptomes i tipus
Descobrix-ho tot sobre la sarna en gossos, des de què és fins als símptomes més comuns i les diferents classes sarna que hi ha. T’ho expliquem!
mascotes
Compartix
Què és la sarna en gossos? La sarna inclou totes les malalties contagioses causades per àcars que solen afectar generalment els gossos, per bé que també poden patir-ne els gats, els furons, els conills o els hàmsters. Els àcars, uns paràsits externs de mida microscòpica, s’alimenten de la pell d’estos animals i produïxen descamacions i una picor intensa molt característica. La sarna en gossos és una patologia comuna, però, per sort, si se’n coneixen els símptomes, és fàcil de tractar i d’eliminar.
Entre els símptomes de la sarna en gossos destaca, per damunt de tots, la picor, que pot ser més o menys intensa segons les classes de sarna que hi ha, i que inclús pot causar ferides. L’animal pot passar-se tot el dia rascant-se i això pot afectar-li tant la gana com l’ànim.
Esta malaltia és altament contagiosa, encara que variable segons cada tipus. Generalment, els animals de carrer o els que viuen en colònies amb condicions poc salubres, amuntegats o amb poques mesures d’higiene tenen més possibilitats de contraure sarna que els que viuen en cases i sense contacte amb altres animals.
També pot ser més freqüent en gossos amb problemes en el sistema immunitari o amb patologies en la pell.
Però... com es contagia la sarna en els gossos? Es transmet per contacte directe entre els animals o per contacte amb el llit o amb altres estris de l’animal parasitat, ja que l’àcar pot sobreviure fora de l’animal alguns dies. Per això, precisament, si diversos animals conviuen en la mateixa casa i un d’ells té paràsits, es recomana desparasitar-lo i evitar que passen temps junts per a reduir les possibilitats de contagi.
Els símptomes de la sarna en gossos més comuns són:
- L’animal sacsa el cap, es rasca i es frega les orelles en diferents superfícies. A vegades, si la picor és molt intensa, pot arribar a autolesionar-se.
- Es pot apreciar inflamació o enrogiment d’una orella o de les dos i del conducte auditiu, així com una secreció ceruminosa o grumosa de color marró.
- Poden patir otitis secundàries.
El diagnòstic, això sí, no sol ser complicat i, si l’animal presenta qualsevol símptoma d’este tipus, és recomanable portar-lo al veterinari perquè ho comprove. Entre les conseqüències de la sarna podem trobar la pèrdua de pèl, infeccions secundàries, alteracions del comportament o problemes immunològics.
Quines classes de sarna hi ha en els gossos?
Hi ha diferents tipus de sarna en els gossos:
- Sarna otodèctica. És la que té lloc en l’orella. Produïx un tipus d’irritació que es traduïx en més producció de cera, el símptoma més característic de la qual és la presència d’un color fosc en l’orella. Es pot desenvolupar de manera constant en l’animal, ja que pot iniciar-se una nova generació d’àcars en l’orella cada tres setmanes. El gos sol sacsar el cap i tracta de rascar-se l’orella introduint-hi les potes posteriors.
- Sarna sarcòptica. És una de les sarnes que més picor produïx. L’àcar responsable d’esta sarna es reproduïx amb facilitat i excava túnels en la pell, i això fa que es produïsca un enrogiment intens de les zones afectades i molta picor. És altament contagiosa i inclús pot afectar les persones.
- Sarna Cheyletiella. Sol afectar el llom de l’animal. Els símptomes que presenta són una picor intensa lleu o moderada, escames blanques o groguenques en el pèl i pèrdua de brillantor.
- Sarna demodècica. A diferència de les anteriors, esta sarna la produïx un àcar que forma part de la pell normal de tots els gossos. De fet, es transmet de mares a cries després del part, especialment, si la mare les alleta. En condicions normals, l’àcar viu en la pell del gos sense causar-li més problemes; per això, no es considera que siga una classe de sarna contagiosa com a tal.
