Mascotes per a xiquets, quines responsabilitats podem donar-los?

¡Mare, vull un gos! O un gat o una tortuga o una fura… Quantes vegades sentim dir esta frase als xiquets? Perquè la veritat és que als xiquets, els encanten els animals i conviure amb ells els pot aportar grans beneficis..

mascotes

19 novembre 2018

Compartix

Un d’ells és ensenyar-li a tindre xicotetes responsabilitats aprofitant la motivació de l’animal. Perquè, encara que és important recalcar que la responsabilitat d’un animal és sempre dels adults, els xiquets poden ajudar a cuidar-los.

Les mascotes no són un joguet

El primer que cal explicar al xiquet és que no és un joguet. Un animal és un ésser viu i cal respectar el seu espai i la seua personalitat i, sobretot, els moments de descans i de menjar. Una vegada que el xiquet entén això, li podem encarregar xicotetes tasques, depenent de la seua edat i del grau de maduresa.

Fins a 6 anys: els xiquets es poden ocupar de posar el menjar a l’animal i mantindre l’abeurador sempre amb aigua neta, amb la supervisió d’un adult. També es poden encarregar de traure els joguets i guardar-los, en el cas de gossos i gats. Quan els animals viuen en gàbies o aquaris, com conills, ocells, cobais o peixos, poden avisar els pares quan estiguen bruts i ajudar una mica.

 

Entre 6 i 11 anys: podem ampliar les tasques perquè siguen ells mateixos els qui netegen les gàbies, els llitets o les peixeres i que mantinguen net i còmode l’espai del seu company animal. A més, ja podran fregar els seus recipients de menjar i beure i, una cosa que els agrada molt, acompanyar l’adult al veterinari perquè conega la seues necessitats bàsiques de salut. A més, tindran la “dura” tasca de jugar cada dia amb l’animal. Per exemple, gossos i fures són molt juganers. En altres animals, com els gats o els conills, a vegades, són independents i no volen tant de contacte amb les persones, així que això ensenyarà els xiquets a tindre paciència i a respectar també els gustos de l’animal.

A partir d’11 anys: els xiquets ja coneixen bé la seua mascota i, per exemple, ja poden traure-la a passejar, en el cas de gossos i fures. També poden assumir una gran responsabilitat, com encarregar-se de donar la medicació a l’animal, quan calga, o donar-li les seues pastilles i productes desparasitaris.

Per descomptat, a qualsevol edat podem portar els xiquets a fer encàrrecs divertits, com triar collarets, corretges, joguets i llepolies per a les seues mascotes.



Niños y mascotas, ¿qué responsabilidades podemos darles?

Més val previndre

Quan parlem de xiquets i de mascotes, una de les preocupacions que poden sorgir en molts pares és la qüestió que els transmeten alguna malaltia. Calma! Només cal tindre algunes precaucions.

Les malalties que es poden transmetre d’animals a humans s’anomenen zoonosis. Cada comunitat autònoma en té unes que són de declaració obligada, encara que són molt similars en tot el territori nacional. Per exemple, a la Comunitat Valenciana, per a gossos i gats n’hi ha 10 que són de declaració obligatòria; és a dir, quan un veterinari diagnostica una d’estes malalties ho ha de comunicar, en un termini màxim de 10 dies, al RIVIA (Registre Informàtic Valencià d’Identificació Animal) per a portar-ne un control i evitar la seua propagació.

Estes malalties són la leishmaniosi, toxoplasmosi, dirofilarosi, leptospirosi i les provocades per la picada d’una paparra, ehrlichiosi, babesiosi, rickettsiosi, malaltia de Lyme i hepatozoonosi.

 Per a previndre el contagi de totes, siga com siga l’animal que tinguem, des del Col·legi Oficial de Veterinaris de València (ICOVV) aconsellen “complir el pla de vacunació de l’animal de companyia, desparasitar-lo amb freqüència, visitar periòdicament el nostre veterinari perquè en porte a terme una revisió, i també mantindre una higiene correcta a casa, tant personal com a la cuina i amb els aliments que consumim”.