Deu curiositats que no sabies sobre la pizza

La pizza ja fa molt de temps que va deixar de ser patrimoni italià per convertir-se en patrimoni universal. Però, encara que en creguem saber-ho tot, hi ha algunes coses que desconeixem d’este plat, que més que un aliment s’ha convertit en un fenomen social.  

•  La pizza, tal com es coneix en l’actualitat, va tenir l’origen a Nàpols entre els segles XVII i XVIII, encara que hi ha referències en la literatura romana i grega de plats similars. Marc Gavi Apici, al qual s’atribueix l’únic llibre de cuina romana que ha arribat fins als nostres dies, esmenta l’elaboració de pans plans que estaven acompanyats en la seua superfície per oli d’oliva, julivert, orenga…

• La tomaca no es va conéixer a Itàlia fins a mitjan segle XVI. Van ser els espanyols els qui la van portar d’Amèrica. Durant molts anys no es va consumir perquè es pensava que era verinosa. Al final del segle XVIII, a les àrees pobres dels ravals de Nàpols, es va afegir tomaca a un pa pla elaborat amb rent. Alguns historiadors creuen que l’aparició de la tomaca es deu a la competència que volien fer els venedors de pizzes als d’espaguetis, que ja posaven tomaca als seus plats. Este va ser l’origen de la pizza moderna.  

• Es creu que la paraula pizza prové de pinsa, participi passat del verb llatí pinsere, que significa ‘picar’, ‘pressionar’, ‘xafar’, que fa referència a la manera d’elaborar la massa de la pizza.

La pizza és el plat més consumit del món, per damunt de la seua eterna rival, l’hamburguesa

• L’origen de la famosa pizza Margarida és bastant conegut. Conten que en 1889, el cuiner Raffaele Esposito, de la pizzeria Brandi, va crear la pizza Margarida per honrar la reina d’Itàlia, Margarida de Savoia. El xef va condimentar la pizza amb tomaca, mozzarella i alfàbega per representar els colors de la bandera italiana.

• Els immigrants italians que es van establir per tot el món a començament del segle XX van ser els responsables que la pizza s’estenguera de la forma en què ho va fer. Gràcies a ells, hui podem menjar pizza fins al lloc més recòndit del planeta. Després de la Segona Guerra Mundial, la pizza va començar a popularitzar-se fora de les colònies d’immigrants italians, sobretot als Estats Units.

• La pizza més llarga del món es va preparar en 2016 a Nàpols i va batre el rècord Guinness. Va mesurar 1,8 quilòmetres i es van necessitar 2.000 kg de farina, 1.600 kg de tomaques, 2.000 kg de formatge Fior di L atte i 200 litres d’oli d’oliva. Va ser elaborada per 100 cuiners.

• Encara que tradicionalment la pizza ha sigut un plat econòmic, no és el cas de la pizza Luigi XII. Creada pel xef Renato Viola, costa al voltant de 8.300 euros. Està feta amb farina biològica, sal rosa australiana, llagosta, tres tipus de caviar, huit tipus de formatges, conyac… La pizza s’elabora a casa del client i va acompanyada d’una botella de xampany Clos du Pensil 1995 Krug, que costa uns 1.000 euros. La pizza, almenys, és per a dos persones.

• La pizza és el plat més consumit del món, per damunt de la seua eterna rival, l’hamburguesa. Es calcula que es venen 5.000 milions de pizzes al dia en tot el planeta. Els Estats Units són el país amb més pizzeries, 66.000 en total. El plat d’origen italià forma part de la seua cultura de tal forma que fins i tot compten amb el Dia Nacional de la Pizza, que se celebra el 9 de febrer.

• Científics italians asseguren que menjar pizza contribuïx a previndre el càncer. Pel que pareix, el secret és el licopè, un químic antioxidant de les tomaques que protegix contra el càncer i és el causant del seu color roig. Segons sembla, l’eficàcia augmenta si la tomaca està cuita i va acompanyada amb oli d’oliva i formatge.

•  La NASA acaba d’anunciar la creació d’una impressora 3D de pizzes que podria estar present en les pròximes missions especials. Fa quatre anys que l’organisme nord-americà va anunciar que estaven treballant en la fabricació i ara el primer prototip ix a la llum. La impressora podrà preparar l’aliment per capes en uns cinc minuts. La NASA ha triat la pizza perquè, com que es prepara per capes, és un aliment ideal per a este tipus de màquines.

"