Drets dels animals: lleis i normative
Hi ha lleis i normatives que afecten els drets i els deures de les nostres mascotes. Coneix quines són les principals i com afecten els nostres animals.
mascotes
Compartix
Tots els animals tenen drets que es reconeixen en diferents normatives internacionals. Els principals drets dels animals que estan davall el control de l’ésser humà es basen en les cinc llibertats que va arreplegar l’ONU en 1965:
1. Fam, set i desnutrició.
2. Pors i angoixes.
3. Incomoditats físiques o tèrmiques.
4. Dolor, lesions o malaltia.
5. Per a expressar les pautes pròpies de comportament.
En 1978, la Lliga Universal va establir la Declaració Universal dels Drets dels Animals, aprovada per la UNESCO i l’ONU, de la qual han anat eixint després altres lleis i normatives d’àmbit internacional i nacional.
Al nostre país no hi ha una normativa estatal que arreplegue els drets dels animals de companyia, sinó que cada comunitat autònoma té la seua llei i cada ajuntament ha de tindre la seua ordenança municipal, basada en la llei de la seua comunitat autònoma. També és funció dels ajuntaments fer complir les lleis de benestar animal.
Drets del gos
Les diferents normatives arrepleguen mesures perquè els drets dels animals siguen respectats i també les obligacions dels seus responsables. Encara que pot variar d’una comunitat a una altra i, fins i tot, d’un municipi a un altre, hi ha unes normes comunes bàsiques que es repetixen en totes les lleis:
- Els animals de companyia han de complir uns requisits de salut i higiene; per exemple, tindre alimentació i aigua adequades, vacunació, desparasitació interna i externa i cura de les seues malalties.
- Han de portar el microxip identificatiu i estar censats a l’ajuntament.
- Encara que no és obligatori, és interessant tindre una assegurança de responsabilitat civil. Moltes assegurances de la llar ja inclouen este servici en la pòlissa i podem demanar que ho posen per escrit.
- Els responsables s’han d’ocupar que els animals, a les seues cases, no molesten la ciutadania amb lladrucs, udols o altres molèsties.
- Els gossos (i també altres animals domèstics que ixen al carrer) han de passejar sempre lligats amb corretja, i respectar les zones on tenen l’entrada prohibida, com ara parcs infantils, comerços o altres àrees. Els podran deixar solts per a disfrutar en llibertat en les zones delimitades per a ells, ja siguen platges o zones d’oci.
- Els responsables dels gossos han d’arreplegar els seus excrements depositats en la via pública i, com a novetat, en molts ajuntaments s’exigix portar una botella d’aigua amb sabó i un poc de vinagre per a netejar el pipi.
Llei de gossos potencialment perillosos
La normativa sobre els gossos potencialment perillosos (GPP) mereix un esment especial, que sí que disposa d’una llei nacional (es pot consultar al BOE) i les diferents lleis de cada comunitat autònoma.
Els amos d’estos tipus de gossos han de complir la normativa general i, a més, estes lleis, que compten amb algunes normes bàsiques i comunes per a tots. Les normes principals per a la tinença responsable d’un GPP són:
- Ser major d’edat i no tindre antecedents penals.
- Llicència de tinença d’estos animals.
- Inscriure’ls al registre municipal de GPP.
- Tindre el carnet de passejador de GPP.
- Portar el gos sempre amb boç i corretja no extensible de menys de 2 metres de longitud.
- Prohibició de passejar dos GPP al mateix temps.
- Contractar una assegurança de responsabilitat civil.
