Què és el littering?
Este terme naix per donar nom a l’abandonament de residus que genera l’ésser humà i que acaben contaminant el medi ambient. T’expliquem què és i com es pot combatre.
és eco, és lògic
Compartix
El terme anglés littering, que en valencià de moment no té una correspondència fixada, es referix a l’abandonament als entorns naturals dels residus que genera l’ésser humà, i que generalment són nocius o contaminants per a la flora i la fauna de l’ecosistema.
El concepte servix per a entendre i conscienciar sobre la transcendència d’este fenomen global que afecta nombroses espècies. El seu impacte va ser més evident en primer lloc en el medi marí, però els seus efectes també s’han començat a estudiar en el medi terrestre i en el fluvial, posant en relleu que es tracta d’un problema ambiental tan silenciós com preocupant.
La presència de materials plàstics en la natura és la que està més ben documentada a hores d’ara, però la ciència també apunta a la conveniència d’analitzar l’impacte dels microplàstics i nanoplàstics que produïx la indústria de la roba o els cosmètics, dels residus metàl·lics, o d’altres restes, com ara les puntes de cigarret.
Es tracta d’un problema ambiental tan silenciós com preocupant.
Com podem previndre l’abandonament de residus?
Cal que tots els agents treballem alineats, a escala local, nacional i internacional, per a erradicar un problema que va en augment:
• Las administracions, millorant la gestió dels residus i cooperant per a ajudar les regions i el països que no tenen els mateixos recursos per a gestionar els seus residus.
• Les empreses, reduint i gestionant els residus.
• Els consumidors, fent-ne una gestió correcta.
Cada persona compta. Cada acció compta. Un dels principals reptes per a reduir este problema és abordar-lo a escala global i des de la cooperació internacional.
Els residus abandonats no són només l’abocador o l’illa de plàstic. És cada punta de cigarret, cada paper d’alumini per a l’entrepà o cada embolcall que s’abandona. Este acte pot tindre efectes directes, per exemple en la degradació o destrucció d’hàbitat, i indirectes, ja que la presència dispersa de deixalles en gairebé qualsevol ambient pot convertir-se en una font de contaminació difusa, sovint invisible, però de conseqüències impredictibles.
