Menys és més: viure amb menys és eco

El minimalisme és un estil de vida. Et contem per què viure amb menys és més ecològic per al planeta i, en conseqüència, millor per a tu.

és eco, és lògic

Compartix


El minimalisme és una filosofia de vida que se centra en l’essencial, a ser capaç de viure amb poc i revaloritzar les prioritats de l’individu, prescindint del que és superflu. Este concepte està íntimament lligat al medi ambient, ja que el minimalisme promou un món sostenible.

Encara que el minimalisme no és incompatible amb el capitalisme, sí que apareix com a contrapunt del consumisme excessiu. Els seus inicis es troben en els anys seixanta als EUA, relacionat amb el món de l’art. El terme minimalisme va ser encunyat pel filòsof anglés Richard Wollheim, en un article per a la revista Art Magazine de l’any 1965.

Què és el minimalisme

El minimalisme significa prestar menys atenció a les nostres possessions, rebutjant la idea que la felicitat està lligada a tindre i tindre. Se centra i es focalitza en el que és important de veres, en l’essència.

Per a comprendre l’estil de vida minimalista, hem de simplificar tots els aspectes de la vida i reduir-los a l’expressió més senzilla. En resum, reduir la vida al que és essencial. Tanmateix, això no vol dir que tindre bens materials siga roín. El problema està en la importància que donem a les coses o els lligams que ens provoquen les possessions.

Per al minimalisme hem de viure amb poques coses, simplificar, viure d’una manera més senzilla i sostenible. Significa reduir l’ús i el consum de possessions materials. Però això no vol dir viure amb escassetat o passar penúries. El que fa un minimalista és identificar el que necessita, el que aporta valor a la seua vida, i es queda només amb això, eliminant les ànsies consumistes. Esta filosofia de vida ens fa viure en espais lliures de trastos, només amb allò que complix un propòsit, sense acumular objectes.



Com pots aprendre a viure amb menys

  • Pots començar netejant una àrea de la casa que uses molt i desfer-te dels objectes que no utilitzes per a organitzar els elements funcionals. Això et permet prendre decisions sobre el que és important i el que no ho és.
  • En el minimalisme, la paraula eliminar no sempre significa ‘tirar’. Els objectes que ja no tenen utilitat per a un individu poden ser molt útils per a altres persones. Donar ferramentes, roba, mobles, utensilis o joguets és una bona opció.
  • La frase «per si ho necessite» no té cabuda en el minimalisme.
  • Comprendre que les coses poden ser molt convenients per a la nostra vida, però no indispensables, és fonamental per a deixar arrere l’obsessió de «tindre» i anar cap al «ser». Per a aconseguir-ho, un exercici pot ser escriure en una llista les deu coses que són imprescindibles per a la teua vida. Després, imagina’t que només pots quedar-te amb la mitat, amb cinc. Ratlla les cinc coses a les quals renunciaries. Després, pensa que només et pots quedar amb dos, així que ratlla de la llista tres coses més de les quals et desprendries. Si has sigut capaç de fer-ho, ja saps de quines huit coses podries prescindir.
  • Neteja i ordena ta casa, pensant en el que és important de veres. T’adonaràs que no calen tantes coses, tants mobles. A més, tindràs molt més temps per a tu, ja que tindràs menys coses per a arreglar i netejar.
  • Si has de comprar alguna cosa, selecciona les empreses que siguen més sostenibles, que respecten les condicions laborals dignes, que consumisquen menys energia i recursos… I compra només el que necessites, sense deixar-te influir per la publicitat, les modes o la societat. Deixa de comparar-te amb els altres i de desitjar el que tenen els altres. Enfoca’t en el que et fa ser realment feliç.
  • Aplica el principi «n’entra un, n’ix un». Esta estratègia t’ajudarà a mantindre el nombre de pertinences controlades. Quan compres una cosa nova o acceptes un regal, t’has de comprometre a tirar, vendre o donar alguna cosa pareguda que ja tenies.