Idees per reciclar plàstic

La bossa de plàstic de polietilé (la de “tota la vida”), demonitzada els últims temps per la contaminació que provoca en la naturalesa, va començar a substituir la de paper a tot el món als anys 70-80 del segle XX. En general, els envasos plàstics garantixen la higiene i durabilitat dels productes que transporten, especialment, els aliments i l’aigua.

és eco, és lògic

Buscar un equilibri entre els avantatges d’este material o els seus substituts possibles i la protecció del medi ambient suposa un repte social, polític i econòmic que requerix molta investigació. Si es recicla malament, tirant bosses al mar o en la terra, no és culpa del producte, sinó del mal ús que fem al final de la seua vida útil. Reciclar-la bé i sempre, al contenidor groc és una tasca de tots.

En quin punt estem: marc legal

Al maig de 2018 el Govern espanyol va prohibir, per Reial decret, les bosses de plàstic gratuïtes, que va començar a aplicar des de juliol. La UE també ha posat veto als articles de plàstic d’un sol ús i en 2021 se’n prohibirà la comercialització, si no són de materials biodegradables o reciclables. A més, en 2025, almenys el 25 % de la composició de les botelles de begudes PET ha de ser de plàstic reciclat.

Els plàstics més habituals d’un sol ús són: bastonets de cotó i palletes; coberts, gots i plats; recipients alimentaris per al consum immediat, com ara els envasos de les hamburgueses; botelles de begudes; bosses lleugeres, que estaran prohibides a partir de 2021 si no són compostables; envasos i embolcalls; tovalloletes i compreses; recipients de begudes, tapes i taps; i burilles de cigarret.

El plàstic en l’alimentació

En alimentació, els plàstics s’utilitzen per a envasar el 50 % dels aliments. Això permet que només el 2 % es faça malbé abans d’arribar al consumidor. En canvi, als països en vies de desenvolupament, la mitat dels aliments es corrompen abans de ser consumits, ja que el percentatge d’envasament és quasi inexistent, segons dades facilitades per APME (Association of Plastics Manufacturers in Europe).

Avantatges del plàstic

• És un dels materials més versàtils, duradors, amb una bona relació cost/eficàcia, segurs i lleugers. Espanya és líder a Europa en la producció de bosses de plàstic.

• Ajuda a economitzar recursos fòssils i energètics. A més, prevé la contaminació d’aigua i d’aliments. És els responsable de garantir aigua potable de manera econòmica i segura.

• Es pot reciclar o utilitzar com a combustible alternatiu, ja que el seu poder calorífic és igual al del carbó i genera menys CO₂.

• Amb un altre material, el pes de l’envàs s’incrementaria i també ho farien els costos de producció i el consum d’energia.

• La indústria del plàstic s’està reinventant i treballa en el desenvolupa-ment de nous materials biodegradables, reciclables, compostables i eco-lògics per a ús alimentari i comercial.

Desavantatges

• Els anys que elplàstic tarda a degradar-se en la naturalesa: la bossa de plàstic, uns 150anys; les botelles de plàstic, fins a mil anys; els bastonets, uns 300 anys; iles palletes, entre 200 i 500 anys, segons Greenpeace. Va ser el mariner iinvestigador Charles Moore qui va descobrir en 1997 la gran “taca” de deixallesdel Pacífic per l’acumulació de residus plàstics.

• Al món, es consumixen un milió de bosses de plàstic cada minut. Europa genera 25,5 tones de residus plàstics i se’n recicla menys del 30 %.

• Es calcula que mig milió de tones de plàstic acaben a l’oceà cada any, xifra que representa el 85 %del fem marí.

Sabies que…

Les bosses biodegradables de fècula provenen del petroli, com la resta de productes de plàstic. La bossa de ràfia, fabricada amb polipropilé trenat, no és biodegradable ni es pot reciclar. La bossa biodegradable només es degrada en ambients compostables, no si es tira al mar o en la terra.

Principals tipus de plàstic

PEBD (polietilé de baixa densitat)
És el més utilitzat i s’usa, sobretot, en bosses. És el component principal de joguets, parament, agricultura, peces per a la indústria i la construcció.

PEAD (polietilé d’alta densitat)
S’utilitza en la fabricació de cables, envasos, embalatges, cascos de seguretat, per a la construcció, la decoració, engranatges i botelles.

PP (polipropilé)
És el plàstic dels automòbils. Encara que també s’utilitza en el parament de la llar, fils, cordelleria, terrines de margarina, embolcalls per a galetes o aperitius, etc.

PS (poliestilé)
Present en els electrodomèstics, especialment els frigorífics, a més dels telè-fons, joguets, parament de la llar, etc.

PVC (policlorur de vinil)
És el més usat, ja que es pot transformar i pintar. S’utilitza en canonades, ca-bles, envasos, embalatges, fusteria, calçat, usos hospitalaris, targetes de crè-dit...

PET (polietilentereftalat)
S’utilitza per a l’embalatge de líquids, botelles gasoses o terrines per al conge-lador.