Encara que la idea de dieta mediterrània estiga associada a les receptes tradicionals (ensalades, guisats, fruites i verdures de temporada...), estos costums transcendixen fronteres i s'instal·len també en receptes de tots els llocs del món.

tema del mes

Compartix

Tant és així, que països tan allunyats com els asiàtics ampren molts dels nostres ingredients per combinar-los, de maneres diverses, en l’elaboració dels seus plats més preuats. Això sí, afegint-los el seu toc especial, a base d’espècies i altres condiments.

Segons dades extretes de l’informe de l’Àrea d’anàlisi de tendències de Consum, la presència i l’interés per este tipus de productes augmenta. Només l’últim semestre, el menjar ètnic ha doblat la seua presència al supermercat i, a més, es preveu un increment de vendes del 75% al tancament del pròxim exercici. 

Així ho corrobora també l’informe Balanç i Perspectives Gran Consum 2016, elaborat per Kantar Worldpanel, que conclou que l’últim any ha augmentat el nostre interés pel menjar internacional i s’han intensificat cada volta més les formes de preparació saludables, com la planxa o el bullit. De fet, el consum de sushi envasat ha crescut un 21% l’últim any; el guacamole, un 49%; i els noodles, un 51%.

DIFERENTS Y SANS

El plaer, la practicitat i la salut continuen sent els principals motius pels quals triem els productes que consumim. Tot i això, els últims anys s’aprecien alguns canvis en la forma de cuinar-los. Així, les formes de preparació dels aliments que més creixen a les cuines espanyoles són els bullits, la planxa i els productes sense cuinar del tipus ensalada, en detriment dels fregits i els guisats.

Si tenim en compte que el 16,6% de la població espanyola patix d’obesitat, enfront del 3,9% d’Àsia, alguna cosa deuen fer bé. Menjar algues, bambú, peix cru o sopa de miso ja no està només a l’abast dels paladars més exquisits. Hui dia, la gastronomia asiàtica es pot trobar molt a prop de nosaltres, aportant color, varietat i sabor a nombrosos plats que, a més, també són molt saludables.



EL QUE VE D'ÀSIA S'ESTILA

LEls avantatges nutricionals que presenten les seues receptes, en què les verdures tenen un paper molt important i, a més, els pocs greixos que utilitzen en la majoria dels seus plats, han convertit la gastronomia asiàtica en una de les més reclamades arreu del món i de les més recomanades pels nutricionistes. De fet, la longevitat de la població asiàtica i la menor incidència de malalties cardiovasculars que presenten són una mostra dels beneficis del consum d’este tipus de productes.

El menjar asiàtic abasta la Xina, el Japó, l’Índia o Tailàndia, entre altres països orientals. Tot i que  cada un d’estos té unes peculiaritats diferents, tots compartixen ingredients comuns com el gran consum d’arròs i llegums, peixos, verdures i el poc ús de carns i dolços. A més, hi posen moltes espècies que permeten destacar molt els sabors. La forma de cuinar també és comuna en la majoria de regions amb gastronomia asiàtica. Estes solen ser el saltat, el guisat i la cocció al vapor.
 


ESPECIALITATS

• Japó: es caracteritza pel sushi i el sashimi (els dos elaborats amb peix cru).

Xina: el te verd, la soja i els mariscos són els seus imprescindibles.

Índia: hi abunden les espècies. Curri o tenduri són de les més utilitzades.

Tailàndia: aposten molt per les fruites, com el coco o la llima dolça, i també per espècies, com el coriandre..

Hui dia, la gastronomia asiàtica es pot trobar molt a prop de nosaltres.

CONDIMENTS

Des dels sabors més forts i picants fins als més suaus i lleugers, cada plat asiàtic sol anar acompanyat de la seua salsa. Les més utilitzades dins del receptari oriental són:

• Salsa de soja.

• Teriyaki: és una combinació de soja i salsa agredolça.

• Salsa agredolça: es compon de tomaca, sucre i vinagre.

• Salsa de cacauets: combina fruites seques amb coco.

 Salsa de sèsam: composta de diferents tipus d’olis, vinagre i soja.

A més de les salses, hi ha altres tipus d’acompanyaments culinaris que complementen el plat principal: brots de bambú (semblants als espàrrecs), col xinesa (semblant a les bledes), beines de tamarinde o de soja, o bolets xiitake (que s’utilitzen dessecats). A més, no ens podem oblidar del gingebre, que s’usa per a netejar el paladar entre mos i mos, i el wasabi, que té un toc bastant picant al començament i refrescant al fina.


L'ANISAKIS I EL MENJAR JAPONÉS

Per a evitar l’aparició d’Anisakis  i una possible infecció, es recomana eviscerar el peix tan prompte com siga possible i congelar-lo durant 48 hores a una temperatura mínima de -18 ºC. Si no es congela, és preferible consumir-lo una volta cuit.