Aperitiu: què és i quina història té

L’aperitiu, la deliciosa tradició que antecedix la menjada principal, ha evolucionat al llarg dels segles per convertir-se en un ritual gastronòmic apreciat en tot el món. Este breu, però essencial, moment abans del dinar o del sopar no només obri la gana, sinó que també oferix una oportunitat única per a explorar sabors, textures i experiències culinàries.

La paraula “aperitiu” prové del llatí aperitivus, que significa ‘que tendix a obrir’, i originalment tenia just este propòsit: obrir la gana abans de menjar. Esta pràctica té les arrels a l’antiga Roma, on se servien begudes abans de les festes per obrir boca. Amb el pas dels segles, a estes begudes van anar afegint-se alguns mossets, primer més bàsics i a poc a poc més elaborats i sofisticats.

L’autèntica revolució de l’aperitiu va arribar al segle XIX, quan compartir este moment previ a la menjada principal del dia es va convertir en una cita social ineludible, empès, en bona manera, pel naixement italià del còctel especiat que coneixem amb el nom de “vermut”. De fet, amb l’expressió “prendre el vermut” es coneix en molts llocs la mateixa acció de disfrutar de l’aperitiu.

En alguns països, l’aperitiu acostuma a prendre’s només en dates assenyalades o festives i no sol prendre’s diàriament, mentre que en d’altres com Espanya, Portugal, França, Itàlia, el Perú o l’Argentina és un costum estés qualsevol dia de la setmana i forma part de la cultura gastronòmica com una menjada més.

Missió i contingut de l’aperitiu

• El propòsit de l’aperitiu: l’aperitiu no només té com a objectiu obrir la gana, sinó que també és una oportunitat per a socialitzar i relaxar-se abans de menjar. És un moment per a disfrutar de la companyia d’amics i amigues, col·legues del treball o familiars en un ambient distés. En algunes cultures, a més, també està lligat a l’entorn de l’empresa i la negociació, per a establir vincles laborals en el que es coneix com a networking al voltant del menjar i la beguda o per a socialitzar amb l’equip després d’una jornada laboral en un afterwork.
• L’hora del vermut: en molts països europeus, l’aperitiu es disfruta típicament a boqueta nit, generalment entre les 18 i les 21 hores. És un moment perfecte per a reunir-se després de treballar i abans de sopar. En altres llocs, com ara a Espanya, este menjar de tapes està més lligat al migdia, als caps de setmana amb família i amics i, també, als últims moments previs a la preparació del dinar que també es compartix.
• Què bevem: les begudes més comunes durant l’aperitiu són els vermuts, els vins blancs o espumosos, els còctels suaus, les cerveses i, en altres llocs, inclús se servixen licors amargs. A l’origen, aquestes begudes més lleugeres i dolces preparaven l’estómac per als plats següents i animaven l’apetit dels comensals.
• Què mengem: els aperitius poden incloure una àmplia varietat d’aliments, des d’olives, fruita seca i creïlles fregides fins a sàndwitxs, embotits, formatges i altres aperitius més elaborats, com ara croquetes, empanades o broquetes. En cada zona hi ha productes típics d’este moment del dia, i inclús estes tapes es poden adaptar a la fruita i la verdura de temporada o al moment social.

En cada destinació, un aperitiu

Este refrigeri, que guanya fidels a poc a poc, no es limita a una regió o cultura; ben al contrari, cada racó del món ha contribuït amb el seu toc a esta experiència culinària. Ací hi ha alguns exemples:

• L’antipasto italià: Itàlia és el bressol de l’aperitiu modern i ens ha regalat una varietat d’opcions mera- velloses. Des del clàssic licor spritz venecià fins a la fusta de formatges i embotits fumats, totes les possibilitats van encaminades a agradar als paladars més exigents, perquè l’aperitiu italià és un art.
• Les nostres tapes made in Spain: ací, l’aperitiu es presenta en forma de tapes, porcions menudes delícies com ara olives, gambes amb allada o creïlles braves. La cultura de compartir i socialitzar al voltant d’estos plats, si és possible a l’aire lliure, és una part fonamental de la vida al nostre país. Per descomptat, en companyia de vi o de cervesa.
• Els petiscos portuguesos: els nostres veïns acostumen a servir-los amb vi de porto o amb vi verd, i en general es preparen a partir d’abadejo, olives marinades o formatge curat.
• Els mezze de l’Orient Mitjà: hummus, falafel o tabule, entre d’altres, són plats típics i gustosos que es disfruten amb amics i familiars en esta zona, acompanyats de pa acabat de fer.
• L’otsumami japonés:  encara que el Japó és conegut sobretot per la cuina sofisticada i saluda- ble, l’otsumami o aperitiu també és una tradició important.  Les begudes alcohòliques, com el sake, la cervesa o el shochu, es prenen en companyia de mossets de peix o broquetes, sobretot al final de la jornada laboral.