Saps què és el “brain hacking” o pirateig cerebral? T’ho expliquem tot sobre esta tècnica i com és capaç d’influir en els processos mentals.

tema del mes

Compartix


Et sona la frase “Si en Internet o en les xarxes socials alguna cosa no et costa diners, el producte eres tu”? Esta acció es coneix com a brain hacking o pirateig cerebral. És important conéixer millor esta aplicació i quines tècniques utilitza per a evitar manipulacions, sobretot, en xiquets i adolescents.

Què és el brain hacking

El brain hacking o pirateig cerebral és un terme que fa referència a la manipulació o la intervenció intencional en el funcionament del cervell humà, amb el propòsit d’alterar-ne el comportament, les percepcions, les emocions o els processos cognitius. Pot incloure diverses tècniques, com ara l’ús de tecnologies neurocientífiques, estímuls sensorials, substàncies psicoactives, pràctiques de meditació i altres enfocaments per tal d’influir en la ment i en els processos mentals.

És important remarcar que el brain hacking pot tindre tant aplicacions positives com negatives. D’una banda, es busca l’ús d’estes tècniques per a millorar el benestar i la salut mental, augmentar la concentració, la memòria i la productivitat, o inclús tractar determinades condicions neurològiques i psiquiàtriques. D’una altra, també pot plantejar preocupacions ètiques i de seguretat, especialment, si s’utilitza amb finalitats manipulatives, invasives o amb propòsits maliciosos. Per tant, és un tema que planteja reptes en termes de regulació i d’ètica en l’àmbit de la neurociència i la tecnologia.

Per a què s’utilitza el pirateig mental?

1. Millora del rendiment cognitiu: es pretén millorar la memòria, la concentració, la creativitat i l’aprenentatge per mitjà de tècniques d’estimulació cerebral, meditació, biofeedback i altres pràctiques destinades a optimitzar el funcionament cerebral.

2. Tractament d’afeccions neurològiques i psiquiàtriques: s’investiga com el pirateig cerebral pot ajudar a alleujar símptomes de trastorns com la depressió, l’ansietat, el trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDAH) i el trastorn de l’espectre autista, entre d’altres.

3. Teràpia i rehabilitació: s’utilitzen mètodes de pirateig cerebral per a facilitar la recuperació després de lesions cerebrals o per a millorar la funció en persones amb discapacitats neurològiques.



4. Autooptimització i benestar personal: algunes persones volen millorar el seu estat d’ànim, controlar l’estrés o la qualitat del son mitjançant l’ús de tècniques de pirateig mental.

5. Potenciació del rendiment esportiu: s’explora com unes certes tècniques de pirateig cerebral poden ajudar els atletes a augmentar la concentració, la resistència i les habilitats mentals per a tindre un millor rendiment.

6. Manipulació i control mental: ací és on sorgixen qüestions ètiques i de privacitat. Algunes persones o entitats poden intentar utilitzar tècniques de pirateig cerebral amb finalitats manipulatives, com ara influir en les decisions d’altres, alterar el seu comportament o inclús induir determinades creences.

És essencial destacar que el pirateig mental és un camp complex i en desenvolupament constant. Tot i que alguns usos poden tindre beneficis potencials, uns altres poden plantejar preocupacions ètiques molt serioses. Per tant, és important vore de quina manera s’aborden estos avanços tecnològics i científics de manera responsable i segura.

Brain hacking i adolescents

Els adolescents estan en una etapa de desenvolupament cognitiu i emocional, i això els fa més susceptibles a la influència externa. En esta línia, els pares i els educadors tenen un paper molt important, ja que el brain hacking pot:

  • Manipular el cervell dels adolescents i tindre conseqüències imprevistes i potencialment perjudicials per a la seua salut mental i el benestar. Les tècniques de brain hacking poden causar efectes secundaris no desitjats o augmentar la vulnerabilitat a problemes de salut mental existents.
  • Influir en el desenvolupament de l’autoconcepte: el cervell dels adolescents encara està en procés de maduració, i qualsevol intervenció que modifique el funcionament cerebral pot afectar el desenvolupament de l’autoconcepte i la identitat d’un adolescent.
  • Utilitzar tècniques amb finalitats manipulatives o lucratives, fet que pot ser especialment problemàtic si els adolescents no són plenament conscients del que passa.