Col·laborar a casa: faenes per a totes les edats 

Quan tenim xiquets a casa, és important fer-los entendre, des de menuts, que les faenes de casa són responsabilitat de tots els membres de la família i que col·laborar és cosa de tots, no només del pare i de la mare. Involucrar-los a poc a poc serà molt beneficiós per al seu desenvolupament personal, ja que els farà sentir-se útils, augmentarà el seu sentit de la responsabilitat i es tornaran més independents i organitzats.

Adquirir responsabilitats sol ser un procés bastant lent que requerix molta paciència. Durant este període, ens hem de prendre el temps necessari per a explicar-los les faenes, indicant-los com es fan i animant-los a superar-se dia rere dia. I, encara que coste, intentar no desesperar-nos quan no els isquen les coses i, sobretot, no acabar fent nosaltres les faenes que els havíem encarregat.

Així que convida’ls, suggerix-los que facen alguna cosa, però fes-ho de forma divertida. Canta, riu, fes-los riure, explica’ls una història, etc. Pot ser que tardeu una miqueta més, però de segur que us ho passareu molt bé. I, sobretot, no els obligueu. Has de fer-los vore que les faenes també són cosa seua, però sense forçar-los.

Suggerix-los que facen alguna cosa, però fes-ho de forma divertida

Quan cal començar?

Normalment, com més menuts són, més ganes tenen d’ajudar i de fer coses. A partir de dos anys comencen a desenvolupar el que es coneix com a “joc simbòlic” que, en part, consistix a imitar les accions que fan els adults en la vida real. Un moment magnífic perquè comencen a col·laborar amb tasques xicotetes.

Entre dos i tres anys, poden començar ajudant-nos amb coses molt senzilles, com ara col·laborant a l’hora d’arreplegar els joguets, demanar-los que ens porten algun objecte que estiga al seu abast o que tiren alguna cosa al fem.

A mesura que van creixent, han d’anar adquirint més independència. Amb 4-5 anys els podem animar a vestir-se i llavar-se sols. A més, és un bon moment perquè vagen aprenent a parar o desparar la taula, a arreplegar els joguets o a regar les plantes. Facen el que facen, els costarà arribar a fer-ho més o menys bé, per la qual cosa és molt important seguir animant-los a continuar esforçant-se per fer-ho cada volta millor.

A 6 anys podem començar a responsabilitzar-los de mantindre l’habitació ordenada o de preparar la roba que es posaran l’endemà. A esta edat solen estar aprenent a escriure, per tant podem aprofitar perquè practiquen dictant-los, per exemple, la llista de la compra.

Apartir de 7 anys poden començar a fer-se el llit. Primer els caps de setmana i, a poc a poc, adquirir l’hàbit defer-lo tots els dies. A esta edat haurien d’haver incorporat algunes faenes,com ara parar taula, pràcticament com una rutina

A 8 o 9 anys,  animem-los a participar a la cuina. Hi ha receptes molt senzilles de les quals es poden encarregar, com ara preparar el desdejuni o fer algunes postres. A més, estos moments a la cuina són fantàstics per a inculcar-los bons hàbits alimentaris. També podran ja plegar i alçar la roba neta, traure el gosset a passejar o guardar la compra.

A mesura que es fan majors, les responsabilitats haurien d’anar en augment. Si volem que aprenguen de tot, podem elaborar un calendari de faenes, on es vagen alternant segons els dies de la setmana, i repartint, en el cas de tindre germans.

La seua mascota, la seua responsabilitat 

Quan hi ha xiquets a casa és freqüent tindre alguna mascota. Des de menuts, és la nostra obligació explicar-los que un animal no és cap joguet i que atendre les seues necessitats d’alimentació, salut i higiene comporta molta responsabilitat.

Els xiquets, especialment si són els amos de la mascota, hauran d’anar aprenent i adquirint, de manera gradual i sempre sota la supervisió d’un adult, les diferents faenes i obligacions que comporta tindre un animal al seu càrrec.

A partir de 3 anys, el xiquet pot començar a participar en certes tasques de cura de la mascota, com ara ajudant a posar-los el menjar o l’aigua. En el cas de tindre un gos, poden participar a raspallar-lo. A 6 anys, els xiquets ja haurien de començar a involucrar-se d’una manera més activa en el manteniment del gos; per exemple, netejant els bols del menjar i sent l’encarregat de canviar l’aigua de l’abeurador. Amb 10-11 anys, també poden ser els responsables dels passejos i de les atencions diàries que la mascota necessite.