Aferrament infantil: què és, fases i com afecta
Explora l’aferrament infantil i les seues etapes. Descobrix quin impacte té en l’edat adulta i aprén a crear un vincle segur amb els infants. No t’ho perdes!
cures infantils
Compartix
Què és l’aferrament infantil?
L’aferrament infantil fa referència al vincle afectiu que s’establix entre el bebé i la persona principal que el cuida els primers anys de vida. Este vincle és la primera relació significativa que experimenten els infants i té un impacte crucial en el seu desenvolupament emocional, social i psicològic. Es manifesta mitjançant comportaments com ara la busca de proximitat, el consol en situacions d’angoixa i la confiança que esta persona estarà present per a oferir-li suport.
Esta teoria la va desenvolupar el psiquaitre britànic John Bowlby i, posteriorment, la va ampliar Mary Ainsworth. Segons esta teoria, els bebés naixen amb una predisposició biològica per a formar vincles afectius amb les principals persones que els cuiden; per això, l’aferrament té una funció evolutiva: assegurar la proximitat a una figura protectora, fet que augmenta la probabilitat de sobreviure. Este llaç afectivoemocional és important, des d’una perspectiva de seguretat física, i proporciona una base sòlida per al desenvolupament emocional, psicològic i social dels infants.
La importància de l’aferrament en el desenvolupament
L’aferrament és la base sobre la qual els infants construïxen la seua comprensió del món i de si mateixos. Un aferrament segur amb la persona principal que el cuida permet que l’infant se senta protegit i confiat, i això l’anima a explorar l’entorn i a desenvolupar habilitats socials i cognitives. En contrast, quan l’aferrament és insegur o inconsistent, l’infant pot desenvolupar dificultats per a confiar en altres persones o per a regular-se les emocions. Estos primers vincles modelen les expectatives que l’infant tindrà en les futures relacions i influïxen en com interactuarà amb altres persones i com s’enfrontarà als reptes emocionals al llarg de la vida.
Fases de l’aferrament en la infància
L’aferrament és un procés gradual que evoluciona en diverses fases:
1. Fase preaferrament (0-2 mesos):
Fase de proximitat i protecció. El bebé capta l’atenció d’un adult pròxim, normalment la mare. Comença a reconéixer senyals sensorials, com ara l’olor i la veu.
2. Formació de l’aferrament (2-6 mesos):
Els infants comencen a distingir entre les persones que estan presents regularment i aquelles que no ho estan.
3. Consolidació de l’aferrament (6 mesos - 2 anys):
Busquen proximitat i utilitzen la persona que els cuida com a “base segura” per a explorar el món.
4. Formació d’una relació recíproca (a partir dels 2 anys):
El xiquet o xiqueta adquirix habilitats lingüístiques i cognitives, comença a entendre que la persona que el cuida té obligacions, i això permet que la relació d’aferrament siga més equilibrada i que comence a desenvolupar més autonomia.
Com afecta l’aferrament durant la infància en l’edat adulta
El tipus d’aferrament que un infant desenvolupa els primers anys de vida té repercussions profundes en la vida adulta. Mary Ainsworth, amb el seu estudi sobre “la situació estranya”, va identificar diversos patrons d’aferrament que influïxen en el comportament de les persones al llarg de la vida:
- Aferrament segur: els adults confien en els altres, són capaços d’intimar emocionalment i tenen una autoestima equilibrada.
- Aferrament ansiós-ambivalent: són adults dependents emocionalment i tenen por de l’abandonament, i això fa que es comporten de manera possessiva o demandant, ja que necessiten refermar que són estimats. Experimenten nivells d’ansietat alts en les relacions.
- Aferrament per evitació: tendixen a evitar la intimitat emocional i solen ser autosuficients. Es perceben com a distants o freds en les relacions i poden tindre dificultats per a establir relacions profundes i satisfactòries.
- Aferrament desorganitzat: vinculat amb experiències d’abús o de negligència. Solen tindre comportaments contradictoris en les relacions, en les quals alternen la necessitat de proximitat i la por de la mateixa proximitat. Són propensos a desenvolupar trastorns emocionals i a tenir dificultats per a establir relacions estables.
Aferrament segur
Promoure un aferrament segur requerix consistència, empatia i un entorn que equilibrE el suport amb la llibertat, i que creE les condicions necessàries perquè l'infant cresca amb seguretat emocional i confiança en les relacions.
Com es pot crear un aferrament segur en la infància
L’aferrament segur es construïx amb interaccions consistents, càlides i receptives entre l’infant i la persona que el cuida. Estratègies clau per a fomentar-lo:
- Respondre de manera consistent a les necessitats de l’infant, amb una resposta coherent a les seues necessitats emocionals i físiques (plor, consol, suport i protecció).
- Proporcionar un entorn predictible i establir rutines per a menjar, dormir i jugar amb una atenció afectiva, per tal de traslladar així seguretat i estabilitat.
- Fomentar l’exploració i oferir un equilibri entre suport i llibertat. Les persones que cuiden l’infant poden animar-lo a descobrir el món per ell mateix i, alhora, oferir-li consol i suport.
- Oferir suport emocional disponible i mostrar empatia i validació cap a les emocions de l’infant quan se senta angoixat o confós. Això l’ajuda a aprendre a regular les seues pròpies emocions.
- Crear un vincle afectiu per mitjà del joc que li permeta aprendre habilitats socials, expressió emocional i desenvolupar confiança en si mateix.
