Cupido: símbol del dia de Sant Valentí

Coneixes l’origen mitològic de Cupido i la seua relació amb l’amor i el dia de Sant Valentí? Descobrix qui és la imatge representativa del 14 de febrer.

a examen

Compartix

Origen mitològic de Cupido, la deïtat de l’amor

Hi ha una imatge que ens ve al cap quan pensem en el dia dels enamorats. La d’un xiquet menut i grosset amb ales, un arc, fletxes i carcaix. Eixe querubí no representa Sant Valentí; per tant, qui és? Es tracta de Cupido.

Segons la mitologia romana, Cupido era el fill de Venus, la deessa de la fertilitat, la bellesa i l’amor. En canvi, el pare de Cupido varia segons les versions que trobem, entre Mart, Júpiter i Vulcà. Cupido és considerat el déu del desig romàntic. L’equivalent de Cupido en la mitologia grega era Eros.

En l’etimologia grega, Cupido significa desig, ànsia o passió.

Qui és Cupido

Segons el mite, Cupido disposava de dos classes de fletxes: una que concedia l’amor i l’altra, l’oblit. Per això es diu que Cupido pot ajuntar parelles, però també separar-les. Segons la mitologia romana, la mare de Cupido, Venus, va ser qui li va regalar l’arc i les fletxes. Les fletxes tenien dos tipus de puntes: unes eren d’or, amb les quals podia concedir l’amor, i les segones eren de plom, amb les quals podia sembrar ingratitud, odi i oblit.

Cupido és representat sovint amb una bena en els ulls, per a evocar que l’amor verdader sorgix de l’ànima i no del físic o que, mentre dura l’amor, cap dels enamorats veu defectes en l’altre.


Cupido i el dia dels enamorats

Com a déu de l’amor, Cupido ha arribat fins als nostres dies per a celebrar el dia dels enamorats. Es creu que és una festa cristianitzada del paganisme. En l’antiga Roma s’adorava el déu de l’amor, Eros, que els romans anomenaven Cupido. Però per què se celebra pràcticament a tot el món el 14 de febrer?

Se celebra el 14 de febrer en commemoració del sacerdot romà Sant Valentí (segle III), qui va ser executat aquell dia per haver desobeït les ordres de l’emperador Claudi II després de celebrar matrimonis en secret per als joves soldats. Claudi II ho va prohibir perquè pensava que els solters sense fills eren més bons soldats. Valentí, sent bisbe, es va negar a acceptar el decret de l’emperador, perquè el considerava injust, i el va desafiar. El que va fer era promoure el matrimoni entre les parelles enamorades, casant-les en la seua església. Per això va ser detingut, apedregat i decapitat. Al cap d’un temps el van beatificar i es va instaurar el 14 de febrer com el dia de Sant Valentí, el sant dels enamorats.