Ensenya-li que el menjar no és un premi

 Pot ser la manera de celebrar qualsevol esdeveniment, com la manera en què intentem fer front a un dia estressant, entre d’altres.

Estes associacions moltes vegades tenen l’origen en la nostra infància. Si premiem un xiquet amb un dolç quan està trist, com a mitjà de consolació, és probable que hi recórrega al llarg de la seua vida quan es trobe davant d’una situació complicada.

Esta circumstància, coneguda com a “alimentació emocional”, provoca una satisfacció momentània, un plaer provisional que tendirà a desaparéixer en el moment en què acabem de menjar. És important aprendre a diferenciar entre la gana física i l’emocional, i traslladar- ho al xiquet.

EL MENJAR MAI COM A PREMI

Cal evitar educar el xiquet a través del menjar, com un sistema de premis i castics. Que no es generen este tipus d’associacions farà més fàcil previndre problemes de salut a curt i llarg termini, com poden ser el sobrepés i l’obesitat, trastorns alimentaris, etc. En comptes d’això, es recomana buscar altres vies perquè el xiquet puga fer front a situacions i emocions sense recórrer al menjar.

Cal evitar educar el XIQUET a través del menjar, com un sistema de premis i cAstigs. 

A més, el menjar amb què se sol premiar el xiquet (gelats, llepolies, creïlles fregides…) normalment no és massa saludable. Donant-los “dolços” els donem el missatge contrari, fent-los percebre que el menjar poc saludable és millor. Este tipus d’associacions pot ser que es mantinguen al llarg de tota la seua vida, i fer que els aliments amb un alt contingut calòric siguen el seu premi o el seu consol. Si, a pesar de tot, es vol premiar el xiquet algun cop, podem optar per snacks més saludables, com ara broquetes de fruites, per exemple.

LA IMPORTANCIA DELS BON HÀBITS

Els xiquets funcionen molt bé amb les rutines. Es recomana establir un horari de menjades evitant que mengen a deshora, així com generar un entorn agradable a taula, i aprofitar-ho per a compartir bons moments en família.

Saber reconéixer el que ens porta a menjar de forma emocional ens pot ajudar a conéixer el problema i buscar solucions abans que els mals hàbits es convertisquen en costums, molt difícils de superar en l’etapa adulta. La comunicació entre educadors i pares també és fonamental. Algunes d’estes conductes poden ser:

• Desig per aliments o tipus de menjar específics.
• Ingerir més quantitat de menjar que la normal.
• Sentir-se culpable per menjar.
• Sentir una necessitat urgent per menjar.
• Menjar fora dels horaris habituals.
• Menjar d’amagat.

CONSELLS PER A UNA BONA ALIMENTACIÓ

• Presentar les fruites i verdures amb creativitat, perquè siguen més abellidores.

• No obligar-los mai a menjar, perquè pot ser contraproduent. Parlar amb ells i buscar les causes del seu rebuig.

• Cuinar amb ells. Si s’involucren en l’elaboració de receptes, és més fàcil que després se les mengen.

• Evitar distraccions, com la televisió. Els costarà més atendre al menjar..

• Si mengen molt, proporcionar-los plats de poc valor calòric. I, entre hores, és important que beguen molta aigua.

• No saltar-se menjades, sobretot el desdejuni. Arribaran a la menjada següent amb més gana i tendiran a menjar a l’excés.

• Donar exemple. Si els exigim que mengen de tot, és important que vegen els pares menjar-ho també.