Menjar sense passar fam. I oblida't de la dieta!

Fer dieta és variar la forma d’alimentar-se amb un objectiu concret (baixar de pes, reduir l’índex de colesterol, augmentar els nivells de ferro, etc.) durant un temps determinat. L’efecte sol ser passatger, ja que, una volta aconseguit l’objectiu o superat el moment (per exemple l’estiu o un esdeveniment social), es reprén l’alimentació habitual i, per tant, s’acaba tornant a l’estat inicial. El temut efecte io-io.

Els nutricionistes rebutgen estes solucions “ràpides” i puntuals i aposten per un canvi d’estil de vida que incloga, a més de nous hàbits d’alimentació, la incorporació de l’activitat física, respectant les hores de son, en funció de l’edat i les condicions físiques.

Este “canvi de xip” respecte de l’alimentació no es produïx en un dia, és una transformació que, per a funcionar, ha d’anar calant a poc a poc en el nostre dia a dia. Amb tot, hi ha alguns consells senzills que ens poden ajudar a posar-ho en pràctica:

1. SOM EL QUE MENGEM

Interessa’t pels nutrients que aporta cada aliment, per a què servixen, com afecten l’organisme. Aposta pels productes frescos sempre que siga possible i acostuma’t a llegir les etiquetes. “Som el que mengem” no és només una frase feta, és una forma d’aproximar-se als aliments: triar uns productes i no uns altres, buscar qualitat, fer un consum conscient…

2. A POC A POC I BONA LLETRA 

Assaborix cada mos. Les menjades relaxades són més agradables. La conversa ajuda a fer les pauses adequades i una bona masticació afavorix la digestió. Les presses o les distraccions, com la televisió, fan que ens alimentem de forma automàtica i poc conscient.

3. UNA VOLTA AL ANY...

Menjar millor no significa privar-nos totalment dels aliments que més ens agraden. Prohibir determinats productes només farà que tinguem més ganes de prendre’ls. Sempre que la quantitat no siga excessiva podem prendre xocolate, el nostre aperitiu salat preferit o un grapat de fruita seca.

Fer dieta és variar la forma d’alimentar-se amb un objectiu concret durant un temps determinat.

4. COM A CASA EN CAP LLOC 

Sempre que siga possible, és millor menjar a casa, almenys entre setmana, ja que els caps de setmana pot resultar més complicat. Els aliments es cuinen d’una manera més saludable i el dinar o sopar es fa de forma més relaxada.

Quan eixim a menjar a fora cal tindre en compte algunes premisses abans de demanar:

• Si pots triar, opta per peix: és més lleuger.
• La preparació del plat, preferentment, al vapor o a la planxa.
• Canvia de guarnició: ensalada o verdures, millor que creïlles.
• Compartix primer plat o entrant.
• Si no et resistixes a demanar postres, millor compartix-les.

5. LA MIDA (DE LA VAIXELLA) SÍ QUE IMPORTA      

Els últims anys ha crescut la mida de la vaixella, i amb això la de les racions. Si tornes a plats més menuts, com ara els de les postres, menjaràs menys. S’estima que amb este gest pots deixar de prendre fins a 200 calories diàries.

A més de la mida dels plats, també és important tindre en compte la mida dels gots que utilitzem. En el cas de sucs, refrescos o alcohol, és important optar per gots estrets i alts, ja que ajuden a ingerir menys líquid.

6. ES MENJA AMB ELS ULLS

Cuida la presentació del plat. La forma, la disposició i els colors són importants perquè, a més del gust, el menú ens guanye també per la vista. No prengues un trist i solitari tros de carn o peix, acompanya’l de verdures o, per què no?, de fruites. Les opcions són interminables: encisam, canonges, maduixes, alvocat, ruca, tomaca, carlota, remolatxa, espàrrecs…

7. A PARAR TAULA!

   
Acostuma’t a servir els aliments des de la cuina en els seus recipients corresponents i no servisques el paquet sencer, l’olla o la paella a la taula, o pitjor encara, al sofà. T’escudellaràs per damunt de la quantitat que necessites i no controlaràs, realment, quant has menjat.

Davant de qualsevol dubte relacionat amb l’alimentació, el que es recomana sempre és acudir als professionals. Els nutricionistes i els endocrinòlegs són les persones indicades per a guiar qualsevol canvi en l’alimentació.