Les notícies falses en les xarxes socials

Com es pot reconéixer una notícia falsa

Hi ha una sèrie de característiques comunes amb les quals podem reconéixer una notícia falsa en les xarxes socials o una pàgina web falsa, segons la Prefectura Superior de la Policia Nacional:

•L’autoria sol ser anònima.

•Solen buscar notorietat; és a dir, que la publicació tinga un llarg recorregut en el temps.

•Porten una petició de reexpedició amb l’objectiu de captar adreces electròniques per a crear bases de dades, transmetre programari maliciós, fer campanyes de correu massiu o, simplement, generar por entre la població.

•No tenen data de publicació i estan redactades de manera atemporal. Normalment les informacions reals sempre porten la data.

•Solen tindre un reclam per a captar l’atenció de l’internauta i busquen aprofitar una conjuntura favorable relacionada amb la informació falsa. Per la seua banda, les pàgines webs falses solen tindre dissenys poc comuns i titulars amb exclamacions i cridaners.

•Habitualment, estan escrits en llenguatge “neutre” per facilitar-ne la difusió i contenen faltes d’ortografia o una redacció deficient.

•L’URL o adreça de la web, encara que s’assembla bastant a la de veres, sempre té alguna lletra que la diferencia.

Notícies falses relacionades amb l’alimentació

En xarxes socials i blogs podem trobar notícies que ens alerten sobre el consum de certs aliments o components alimentaris. Gràcies a titulars cridaners i alarmistes, cada vegada és més senzill propagar este tipus de continguts.

En el cas de trobar-nos amb estes notícies, el més important és esbrinar la font oficial que les revelen. Si no tenen caràcter científic, en podem qüestionar el contingut. Però, en cas de qualsevol dubte, es recomana consultar sempre els organismes oficials sobre seguretat alimentària.

Una crisi alimentària suposa una situació de caràcter excepcional en la qual sí que concorre un risc per a la salut humana. 

A Espanya, l’AgènciaEspanyola de Consum, Seguretat Alimentària i Nutrició (Aecosan), a través del Sistema Coordinat d’Intercanvi Ràpid d’Informació (SCIRI), gestiona la xarxa d’alertes alimentàries per a la prevenció de crisi. Una alerta es produïx quan es té una sospita que un producte pot provocar incidències que puguen afectar la salut del consumidor, sense que això es pose en coneixement públic, ja que és una sospita. En canvi, una crisi alimentària suposa una situació de caràcter excepcional en la qual sí que concorre un risc per a la salut humana. 

Per a comprovar si una informació sobre alimentació és certa o falsa pots consultar diverses fonts oficials:

• L’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) 

• A Espanya, Aecosan 

•  A escala internacional hi ha l’Administració de Medicaments i Aliments (FDA), que s’encarrega de la regulació dels aliments als Estats Units  

Era digital: informats o desinformats?

T’has cregut mai una notícia que ha resultat ser falsa? No eres l’únic. Entre els 419 enquestats en el 4t baròmetre Mira&Opina de Consum, un 72% va reconéixer haver-se cregut en algun moment el contingut d’una notícia que va resultar ser falsa o un fake. Un 47% dels panelistes assegura reflexionar sobre la informació que compartix, mentre que un altre 47% ho fa segons la importància de la informació.

Caçadors de fakes o webs de verificació

Per sort, els mitjans de comunicació d’una banda, i webs sense ànim de lucre de l’altra, recullen informacions falses, fotografies i vídeos i tracten de desmentir-les, a més de proporcionar-nos consells per a combatre-les. Alguns exemples són:

Per a informacions falses:

• Maldito Bulo o La Buloteca a la web maldita.es, en col·laboració amb eldiario.es

• Miniver (Ministeri de la Veritat) 

• FactCheck a nivell internacional

En el cas de les fotos, per a saber si una fotografia és falsa o no, hi ha aplicacions com TinEye, o, a través de Google, arrossegant directament la imatge al cercador pots saber d’on ve la foto. A més, podem saber si ha sigut retocada amb Photoshop o altres aplicacions amb la web Izitru 

Per a vídeos hi ha pàgines com Citizen Evenidence Lab, creada per Amnistia Internacional, per a verificar-los. Esta pàgina disposa de tutorials per a explicar el procés pas a pas.