Què és la dislèxia i com afecta la infància?

Segur que en algun moment de la teua vida, sobretot durant l’etapa escolar, has sentit parlar de la dislèxia. Però... de què es tracta exactament? Si ens cenyim a la definició, la dislèxia és un trastorn específic de l’aprenentatge que es caracteritza per un deteriorament en la capacitat de reconéixer paraules, per una lectura lenta i insegura i per una comprensió escassa. Es calcula que este trastorn afecta aproximadament un de cada deu xiquets o xiquetes i que, a vegades, provoca fracàs escolar. És fonamental conéixer què és la dislèxia per a poder detectar-la de manera precoç i, així, evitar més complicacions en el futur.

Com es detecta?

Saber detectar i conéixer com afecta la dislèxia pot afavorir l’evolució de la persona que en patix. Per això, cal tindre en compte que la dislèxia no només afecta la dificultat de la lectura i l’escriptura, sinó que les persones amb este trastorn també poden tindre dificultats en la velocitat de processament, en la percepció visual i/o auditiva o en les habilitats motrius, així com en la memòria a curt termini, l’organització o el llenguatge oral.

Coneguem els principals símptomes de dislèxia. Això sí, és important recalcar que cada persona amb dislèxia és única i no ha presentar, necessàriament, tots els símptomes que es detallen a continuació:

• Problemes de lateralitat.
• Confusió de paraules amb una pronunciació semblant.
• Nocions espacials i temporals alterades.
• Canvi de l’orde de les lletres.
• Lectura amb errors.
• Dificultat per a aprendre rutines.
• Problemes de concentració en la lectura o l’escriptura.
• Dificultats per a organitzar els pensaments o mantindre l’atenció.

Tipus de dislèxia

Si posem el focus en les classes de dislèxia que hi ha, n’hi ha dos en concret: la dislèxia adquirida i l’evolutiva.

• Adquirida. La dislèxia adquirida apareix a causa d’una lesió cerebral concreta.
• Evolutiva. Esta classe de dislèxia és la que més es detecta en l’àmbit escolar i, en este cas, no l’ha produïda una lesió cerebral concreta.

Però, a més d’estos dos tipus, n’hi ha una altra classificació depenent dels símptomes que predominen en el pacient:

• Fonològica o indirecta: el xiquet o xiqueta fa una lectura visual i deduïx en comptes de llegir. Per exemple, pot llegir “casa” en lloc de “cosa”. Poden llegir paraules familiars, però els resulta complex llegir paraules desconegudes o llargues.
• Superficial: en este cas, el trastorn es troba en el funcionament visual. Els xiquets o xiquetes que en patixen no tenen problemes a l’hora de llegir paraules regulars, però sí a l’hora de llegir paraules irregulars, com poden ser paraules pertanyents a un altre idioma. Al mateix temps, la velocitat es reduïx com més llarga és la paraula i, per tant, cometen errors d’omissió, de substitució de lletres i confonen paraules homòfones, com és el cas de “signe” o “cigne”.
• Mixta: els dos processos de lectura anteriors es troben alterats, el visual i el fonològic, i es cometen errors de caràcter semàntic.

En definitiva, la dislèxia és un trastorn que, com que es detecta en edats normalment primerenques, pot derivar en una baixa autoestima, en problemes de conducta, ansietat o aïllament. Per això cal tindre’n un coneixement bàsic, no només per a millorar els aspectes concrets que es veuen alterats, com pot ser la lectura o l’escriptura, sinó també per a no perdre de vista la salut emocional de la persona que en patix.