Educar en l’espera: què és la paciència i com es pot gestionar en la infància? 

Descobrix la importància de d’educar en l’espera en la cura infantil. Aprén a gestionar la frustració i la capacitat d’espera en els xiquets i xiquetes.

cures infantils

Compartix


En  la societat de la immediatesa en què vivim hi ha la necessitat d’abordar la qüestió de l’espera com una habilitat fonamental en el desenvolupament de la xicalla. Educar en l’espera implica cultivar la paciència i la resiliència des d’una edat primerenca, preparant els xiquets i xiquetes per a afrontar els reptes de la vida amb una actitud positiva i perseverant.

L’espera no ha de considerar-se simplement com un temps buit o perdut, sinó com una oportunitat valuosa per a l’aprenentatge. En situacions en què els infants s’han d’esperar, ja siga en la sala d’espera del metge o en la fila per a participar en una activitat, se’ls presenta l’ocasió de desenvolupar habilitats com la paciència, la tolerància i l’autocontrol.



Consells per a fomentar la paciència infantil

  • Ensenya amb l’exemple: els infants aprenen observant els adults. Intenta mostrar paciència en el dia a dia.
  • Explica la importància de la paciència: parla amb els xiquets i xiquetes sobre per què la paciència els pot ajudar a escola, amb els amics i en família.
  • Establix metes realistes: assegura’t que els infants entenguen que no sempre poden obtindre el que vulguen immediatament i que algunes coses necessiten temps.
  • Practica l’espera: introduïx activitats que requerisquen esperar, com ara jugar a jocs de taula que tinguen torns, fer manualitats que necessiten temps per a completar-se o preparar junts receptes amb uns temps de cocció.
  • Reforça el comportament pacient: elogia els xiquets i xiquetes i reforça’ls quan mostren paciència, encara que siga en coses senzilles. Per exemple, si esperen un torn sense interrompre en una conversa.
  • Desenvolupa habilitats d’autoregulació: ajuda els infants a tindre recursos per a gestionar la frustració i l’avorriment mentre esperen. Per exemple, respirar profundament, el clàssic comptar fins a deu o distraure’s amb una altra activitat.
  • Fomenta la resolució de problemes: penseu solucions creatives junts quan s’enfronten a situacions que requerisquen esperar; els ensenyarà a trobar maneres d’afrontar estos moments amb esperit constructiu.
  • Sigues tu pacient: reconeix que ensenyar paciència necessita temps i que els infants cometran errors en el camí. Mantín la calma quan sorgisquen desafiaments.

L’espera també té un paper crucial en el desenvolupament de la resiliència. Aprendre a gestionar la frustració i l’ansietat que sovint acompanyen l’espera enfortix la capacitat dels infants per adaptar-se a situacions difícils en el futur. Superant xicotets obstacles durant l’espera, els xiquets cultiven una mentalitat resilient que els prepara per a afrontar reptes més grans en la vida.