Quins aliments fan les abelles

Saps què fan exactament les abelles? Quins són els aliments que provenen d’elles? I les propietats d’estos aliments? T’ho expliquem tot!

a examen

Compartix


Les Nacions Unides van declarar el 20 de maig el Dia Mundial de les Abelles per cridar l’atenció sobre la importància de preservar les abelles i altres pol·linitzadors. Es va decidir esta data pel naixement d’Anton Janša, un apicultor eslové del segle xviii, pioner de l’apicultura moderna.

Les abelles són molt importants perquè són les encarregades de pol·linitzar vegetals en parcel·les pròximes als seus bucs, i això contribuïx a millorar la biodiversitat. De fet, segons l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO), el 75% dels cultius alimentaris globals depenen de la pol·linització per insectes i altres animals, com les abelles. A més, de les 100 espècies de cultius que proporcionen el 90% dels aliments del món, més de 70 són pol·linitzades per les abelles.


Quins aliments obtenim a partir de les abelles

  • Gelea reial: és una substància que segreguen les abelles jóvens per mitjà d’una glàndula situada en el cap. Este líquid de color groc servix per a alimentar l’abella reina i les larves obreres durant els primers dies de vida. Té una consistència cremosa i un sabor paregut al del iogurt natural. La gelea reial conté tiamina, que contribuïx al funcionament del sistema nerviós i a un bon funcionament del cor en condicions normals, i també riboflavina, que ajuda a reduir el cansament i la fatiga.
  • Pròpolis: també conegut com pròpoli, és una substància resinosa de color castany, verdós o quasi negre. El fabriquen les abelles a partir de la resina de les plantes i els arbres (salze, pi, avet), mesclada amb cera, pol·len i la seua pròpia saliva, per a protegir el buc contra les infeccions. Té propietats analgèsiques, cicatritzants i antibacterianes i ajuda a tractar llagues i inflamacions bucals.
  • Mel: és el producte més conegut. És una substància espessa, apegalosa i molt dolça que elaboren les abelles amb el nèctar que extrauen de les flors i que depositen després en les cel·les de les bresques. Hi ha diferents tipus de mel, que es classifiquen en dos grans grups: les monoflorals i les multiflorals, com les mels de romer, de flor del taronger, til·ler, eucaliptus i timó, i les mels de bosc, entre les quals hi ha les de pi, castanyer, avellaner o bruc. La mel ens ajuda a disminuir el cansament i la fatiga i, gràcies al contingut en vitamina B6 que té, contribuïx al funcionament normal del sistema immunitari.
  • Pol·len: les abelles l’arrepleguen de les flors amb les potes i l’humitegen amb nèctar, formant boletes que porten al buc, i servix d’aliment a les abelles obreres. Generalment és de color groc ocre i varia en funció de l’espècie vegetal de què procedix. És un aliment energitzant que elimina la fatiga i abaixa la tensió arterial. Té funcions dermatològiques que milloren l’aparença de la pell.
  • Cera: és l’element fonamental de l’arquitectura de la bresca on les abelles emmagatzemen la mel i el pol·len. S’utilitza com a agent impermeabilitzant per a la fusta i el cuir i per al reforç de fils. Les indústries de cosmètics i farmacèutiques en són els consumidors principals, i representen el 70% del mercat mundial. És el component per excel·lència de cremes de bellesa, pomades, emplastres, llapis labials i màscares facials.




Com produïxen la mel les abelles

Les abelles fabriquen mel a partir del nèctar que extrauen de les flors. Però, com ho fan? Doncs xuplen el nèctar i l’emmagatzemen en l’«estómac per a la mel», que és diferent de l’estómac per al menjar. Quan estos recipients estan plens de nèctar, les abelles tornen al buc. Allí passen el nèctar per la boca d’altres abelles obreres, que el masteguen i el regurgiten fins que es convertix en mel. Llavors la depositen en les cel·les de la bresca. Després la deshidraten airejant les ales en la càlida temperatura de la bresca. Una vegada eliminen aproximadament el 80% d’aigua, el procés de fabricació de la mel ha conclòs i enceren totes les cel·les perquè es conserve correctament.

Este aliment pot tindre colors i sabors diferents segons l’antiguitat de la mel i del tipus de flor d’on es va extraure el nèctar.