Què són les conserves, de quins tipus n’hi ha i quines propietats tenen

Conservar els aliments ha sigut una gran preocupació per a la humanitat al llarg de la història. Des de tècniques antigues de secatge i saladura fins a mètodes moderns d’envasament al buit i conservació en fred, els éssers humans han buscat maneres de preservar els aliments per a consumir-los posteriorment. Hui en dia, les conserves es presenten en una varietat molt àmplia de tipus i usos, i oferixen opcions pràctiques, saboroses i nutritives per a la taula.

Les conserves són aliments elaborats amb productes d’origen animal o vegetal continguts en envasos tancats hermèticament. D’esta manera, s’aconseguix que no perden propietats nutricionals ni qualitat, i que es puguen consumir en períodes de temps molt més prolongats.

Quins tipus de conserves hi ha?

• Secatge o deshidratació: és un dels mètodes més antics utilitzats per a conservar aliments. Consistix a eliminar la humitat dels aliments per a inhibir el creixement de microorganismes i previndre’n la descomposició. Les fruites, les herbes o les verdures s’assequen al sol, amb aire calent o deshidratadors elèctrics i, així, se’n preserva la durabilitat.
• Saladura: implica afegir sal als aliments per a reduir l’activitat de l’aigua i controlar el creixement de bacteris. El peix, la carn i uns determinats vegetals es conserven mitjançant este procés, que ha sigut fonamental en diverses cultures al llarg del temps. Este mètode es fa servir habitualment per a preservar, per exemple, cogombrets i olives, a més d’alguns tipus de formatges i alguna carn. Les saladures s’usen com a condiments, guarnicions o ingredients per a ensalades i aporten un sabor únic i un toc salat als dinars i als sopars. A vegades, poden contindre altres ingredients, com ara sucre o herbes aromàtiques.
• En escabetx: en este tipus de conserva s’empra vinagre, oli i herbes aromàtiques. Esta tècnica permet que els aliments es conserven més temps i, a més, els proporciona un sabor característic gràcies a la combinació d’ingredients àcids i aromàtics. És habitual per a conservar peix (tonyina, clòtxines, sardines…), però també es pot fer servir per a la carn. Afig profunditat de sabor a les ensalades, les entrepans i els plats principals, i també és molt freqüent en els aperitius.
• Fermentació: és un procés biològic en el qual s’utilitzen bacteris, rent o fongs per a transformar els aliments i crear un entorn àcid que inhibeix el creixement de microorganismes no desitjats. Aliments com el iogurt, el formatge, la xucrut i la salsa de soja s’elaboren mitjançant la fermentació.
• Refrigeració i congelació: l’emmagatzematge en fred és un dels sistemes de conservació més comuns en l’actualitat. La refrigeració alentix la descomposició de l’aliment perquè disminuïx l’activitat dels microorganismes, mentre que la congelació en deté el creixement.
• Enllandament: este procés implica el tancament hermètic d’aliments en envasos esterilitzats per a previndre que es contaminen. Els aliments se sotmeten a temperatures altes per a eliminar-ne els bacteris i els microorganismes. Este mètode és popular per a conservar fruites (per exemple, en almívar), verdures, sopes i peix. És ideal per a l’emmagatzematge a llarg termini i molt útil en emergències, per a viatges, per a menjar a l’aire lliure o com una opció pràctica per a preparar dinars i sopars saludables en poc de temps.
• Envasament al buit: consistix a eliminar l’oxigen de l’envàs, generalment de vidre, per a previndre la deterioració de l’aliment a causa dels microorganismes de l’aire. El buit en reduïx l’oxidació i en manté la frescor i, així, s’allarga la vida útil dels aliments. És popular per a preservar fruites, verdures, melmelades, salses i chutneys, entre d’altres. Resulta ideal per a regalar, per a preparar lots grans d’aliments casolans o per a preservar els productes frescos de temporada i disfrutar-ne del sabor en qualsevol moment de l’any.