Receptes de Nadal tradicionals que et faran tornar a la infància

Sabem de sobra que les olors ens porten records, són capaces de fer-nos viatjar fins a aquell moment en què vam viure una situació concreta i inclús ens recorden persones i llocs. El mateix passa amb els sabors, ja que el gust i l’olfacte estan molt relacionats amb la memòria. La proximitat de les seues vies amb el sistema límbic fa que els estímuls s’associen amb diverses emocions i, per tant, s’emmagatzemen més fàcilment. És el que coneixem com a “memòria gustativa”, tan de moda últimament en tots els fòrums de neuromàrqueting. I és que, per l’actual ritme i l’estil de vida de les persones, amb el pas del temps s’han anat perdent les celebracions i les receptes que han marcat la nostra infància i han sigut típiques de pobles i zones geogràfiques concretes.

N’és un clar exemple el que ha passat en les taules de Nadal, ja que, tot i ser una de les festes més conservadores, és cert que cada vegada fem menys “receptes d’abans” i canviem el menú per altres plats sense tanta elaboració i, inclús, substituïm les sobretaules en casa per dinars i sopars en restaurants.

Este Nadal volem tornar-te a eixos moments de la infància, en família, al poble o la ciutat, però envoltat de les coses que un dia ens van fer feliços, a través de les receptes i els sabors més típics de la nostra gastronomia durant estes festes de Nadal.

Receptes típiques de Nadal espanyoles

1. Consomé casolà. És el primer plat per excel·lència de qualsevol dinar o sopar de Nadal. Se sol a prendre sol, però en moltes zones es pren amb galets, una pasta típica de Catalunya; en unes altres es pren en “sopa de menuts”, amb rovells d’ou bollits i fetges de pollastre, o en “caldo amb pilotes”, en el qual se servix el caldo amb les pilotes que s’han cuit en el mateix guisat.

2. Espatla i cuixa de corder. És el protagonista indiscutible de qualsevol taula de Nadal. El corder i, especialment, l’espatla o les cuixes al forn amb creïlles són un plat de la nostra gastronomia més clàssica i que ha perdurat en el temps. Una recepta senzilla, però que necessita molt d’afecte i molta paciència en el temps de cocció perquè ens quede una carn suau i suculenta.

3. Titot o capó farcit. El titot, el capó, la pularda o inclús el pollastre farcit al forn és el plat més típic dels sopars de les nits de Nadal i de Cap d’Any, ja que té la particularitat que es pot fer amb antelació i poden menjar-ne molts comensals.

4. Canelons de Sant Esteve. És el plat típic del dia 26 de desembre a Catalunya. No hi ha festivitat de Sant Esteve que no estiga lligada a esta recepta. Encara que hui en dia este plat ja es fa de moltes maneres, llavors era costum utilitzar les sobres de la carn dels dies previs per a farcir-los. El més curiós dels canelons de Sant Esteve és la mescla de carns derivades de les sopes i l’elaboració de caldos i carns de dies anteriors amb un bon raig de brandi i foie-gras que els donen aquell sabor tan autèntic de les receptes de les nostres àvies.

5. Rotllets d’anís. Acompanyen els pastissets de moniato en les safates de dolços de Nadal. Estes pastes, típiques de la Comunitat Valenciana i la Regió de Múrcia, tenen l’origen en l’antiga Roma i es van estendre per bona part del Mediterrani. La massa és molt semblant a la dels pastissets de moniato, sempre regada amb un bon raig d’anís sec.

6. Pastissets de moniato. Tenen l’origen a la Comunitat Valenciana, en l’època d’al-Àndalus, moment en el qual es va crear una nova manera d’endolcir la canya de sucre i que va donar pas a una etapa d’esplendor de la rebosteria. Estos pastissets són unes pastes dolces amb confitura de moniato per dins i són un clàssic de les sobretaules de Nadal.