Classes d’albergines: una infinitat de varietats 

De sabor lleugerament amarg i textura molt carnosa, l’albergina és una hortalissa molt versàtil. El fruit és comestible íntegrament, encara que per a fer-ho cal retirar-ne abans el peduncle (un element que l’unix a la planta, molt dur i que inclús pot punxar al tacte). La carn resultant, el que normalment ens emportem a la boca, sol ser blanca o de to crema, i sol caracteritzar-se també per l’esponjositat. En l’interior de l’albergina podem trobar llavors, normalment concentrades en la part inferior del cos i, generalment, es poden consumir sense problemes. 

De classes d’albergines, com pots imaginar, n’hi ha moltes. I és una sort que siga així, perquè hi ha varietats més indicades per a certes receptes, i inclús varietats d’albergines d’origen local o autòcton, cosa que contribuïx a enriquir sempre un territori. A més, l’albergina es caracteritza per una aportació energètica baixa (té més d’un 90% d’aigua), per tant, és un aliment molt recomanable per a dietes d’aprimament o control de pes, però també per a tota la població en general. Mai sobra incloure l’albergina en el dia a dia.

Les albergines, a més, tenen una gran aportació de fibra i a penes contenen greix. Però vegem el que ens interessa: quantes classes d’albergines hi ha? Vegem-ho.

Classes d’albergines

N’hi ha multitud de varietats a tot el món. Com a curiositat, són molt peculiars les albergines asiàtiques, que, per norma general són més xicotetes o fines, encara que també dins de les nostres fronteres n’hi ha exemplars semblants. A Espanya, les albergines se solen classificar a partir de diferents criteris: segons la mida, segons la forma (ovalada, redona, llarga…), segons el color (negre, verd, morat, blanc…) o segons la distribució del color (uniforme, llistat, reticulat…). 

L’albergina morada, per exemple, és una de les varietats més conegudes. Té un aspecte quasi negre i una forma redona. En destaquen subtipus com la Bonica o la Black Beauty, els fruits de la qual poden arribar a pesar mig quilo. És l’albergina més adequada per a fer cremes o patés. 

A Espanya, d’altra banda, no es pot passar per alt l’albergina d’Almagro. Entre les classes d’albergines verdes, esta és sense cap dubte la més particular dins de les nostres fronteres. Se sol cultivar a la comarca de Calatrava, a Ciudad Real, i és un producte reconegut amb l’etiqueta de Denominació d’Origen. Entre altres classes d’albergines espanyoles més enllà de la d’Almagro, destaquen la intermèdia, la llistada o ratllada, la redona o la llarga; i altres d’associades a zones geogràfiques com la murciana, la mallorquina o la llistada de Gandia.

La llistada de Gandia, precisament, es diferencia d’altres per la carnositat i un cert toc salí. És especialment recomanada per a samfaines i farciments, que assolixen el punt més exquisit quan es gratinen. La murciana és una altra de les albergines verdes que podem trobar. En este cas, té un color verd clar, amb poques llavors i un fruit oval. 

També hi ha classes d’albergines blanques, encara que és cert que el color que tenen ha fet que de vegades es vegen com una opció menys estètica i no es troben sovint als mercats. Però, com a curiositat, has de saber que a Espanya hi ha propostes per a recuperar l’albergina blanca de zones com Cambrils (Tarragona) o el Bages (Barcelona). 

L’albergina blanca es caracteritza, a més, per una textura melosa i un centre ferm que manté especialment bé la resistència en el forn; potser per això, se sol recomanar torrar-la. Altres varietats d’albergina blanca més exòtiques són l’albergina d’ou blanc japonés, l’albergina núvol nou o l’albergina blanca lao.

Moltes varietats d’albergines (ja ho has vist) i una única certesa: incloure l’albergina en la dieta serà una bona idea sempre.