Com es pot dominar la frustració en xiquets

La frustració infantil és la forma en què alguns xiquets s'enfronten a les situacions on les seues necessitats o impulsos no són satisfets. Esta resposta forma part del creixement normal del xiquet. A continuació, t'oferim una guia bàsica per a ajudar als més xicotets a afrontar situacions no desitjades i perquè els pares aprenguen a torejar amb la frustració infantil.

cures infantils

16 gener 2018

Compartix


Al llarg de la vida, les persones tendixen a enfrontar-se a situacions que no satisfan les seues necessitats i que, per tant, els generen frustració.

Per a aprendre a viure amb això i intentar que afecte el mínim possible, cal que en les edats més primerenques els xiquets i jóvens reben la formació necessària per a arribar a ser adults independents. I, precisament, una de les coses que els permetrà aconseguir esta independència és la capacitat per tolerar eixa frustració.

Fins fa poc es pensava que no era convenient exposar els xiquets a situacions difícils o no desitjades i s’evitava fóra com fóra. En l’actualitat, se sap que el que resulta desitjable és que ja des de xiquets s’enfronten a baixos nivells de frustració. Educar-los ensenyant-los a sobreposar-se de les adversitats, a acceptar els fracassos i a buscar solucions per si mateixos els farà més forts i autònoms.


Què és la tolerància a la frustració infantil?

Quan el xiquet vol fer alguna cosa i els adults li ho impedixen, quan competix amb altres xiquets pel mateix objecte o privilegi, o quan comprova que no pot fer per si mateix alguna cosa, llavors s’enfada, s’irrita i se sent frustrat.

La frustració és la reacció emocional que sorgix davant situacions en les quals no s’aconseguix el que es busca. Quan no s’aconseguix l’objectiu que es pretén, apareixen emocions negatives com la ira, l’angoixa o la desil·lusió.


Com s’educa la tolerància a la frustració?

Aprendre a dominar estes emocions mantenint-se positiu i acceptant que no sempre s’aconseguixen les coses de forma immediata és generar la tolerància a la frustració.

Els xiquets que creixen en un ambient permissiu i sobreprotector solen ser més exigents, demanen que les seues necessitats se satisfacen de manera immediata, són més impacients i presenten un nombre de rabioles més gran que altres xiquets de la seua mateixa edat.

Els pares i professors que envolten el xiquet han d’exposar-lo a xicotetes dosis de frustració, sempre comptant amb la comprensió i l’afecte dels adults. És important que este entrenament siga progressiu. Exposar el xiquet a un ambient altament frustrant provocarà que el xiquet reaccione amb hostilitat.


10 passos per a entrenar la tolerància a la frustració infantil

  • Exposar i explicar al xiquet els motius de la seua frustració.
  • Fer-lo conscient de les seues emocions.
  • Ajudar-lo a verbalitzar estes emocions.
  • No culpabilitzar-lo, normalitzar el procés.
  • Modelar situacions en què l’adult també se senta frustrat i les seues maneres d’enfrontar-ho.
  • Ajudar-lo a diferenciar entre desitjos i necessitats, fent-lo conscient que no es pot aconseguir tot el que es desitja.
  • Ajudar-lo a comprendre el que podrà aconseguir i el que no, i també, les formes a través de les quals ho podrà aconseguir.
  • Ensenyar-lo a tindre en compte i a respectar els desitjos i les necessitats dels altres.
  • Ensenyar-lo a perdre, no deixar-lo guanyar sempre.
  • Orientar-lo perquè aconseguisca les coses amb esforç personal i aprenga a compartir-les.

Els ingredients necessaris, tant per a un xiquet comper a un adult, quan s’enfronten a situacions emocionalment difícils, són: elsuport, la comprensió i l’afecte.

La criança d’un xiquet és un procés complex en el qual cal afavorir tant el desenvolupament de conductes i habilitats adequades que li permeten adaptar-se a la seua vida, com d’eliminar aquelles altres que són desadaptatives o disfuncionals.

Els pares i educadors han de tindre una formació adequada en conducta per a enfrontar este procés de criança. Esta formació els permetrà no exposar els xiquets ni a un excés de situacions frustrants, ni a privar-los de la possibilitat d’aprendre a enfrontar els problemes amb una actitud positiva i resolutiva.