Donar la culpa als altres: per què ho fem i com es pot evitar

En el dia a dia, trobem dificultats que suposen un gran desafiament per al nostre benestar emocional. Podem adoptar una actitud victimista, culpant els altres o les circumstàncies del que ens passa. En este article t’expliquem com pots establir un afrontament adequat.

La reacció immediata davant les dificultats és la busca de solucions, però, a vegades, tirem pilotes fora i atribuïm el nostre malestar als altres, sense adonar-nos que tenim un paper actiu en la millora de la situació.

 El motiu de per què actuem així és com a mecanisme de defensa per a protegir-nos, no només dels altres, sinó de nosaltres mateixos. Tanmateix, podem canviar esta missió buscant l’estil adequat, responsable i adult d’afrontament. Vegem com...

Per què donem la culpa als altres davant un conflicte?

• Evitem la responsabilitat personal, independentment de l’àmbit en què es produïsca (parella, família, feina, amistats...). És habitual que, des del nostre interior, rebutgem la idea d’afrontar el problema, si no estem decidits a canviar.
• Tractem de salvaguardar la pròpia autoestima, salvant el fet de sentir-nos culpables pels nostres errors.
• També evitem confrontar-nos amb la realitat i el desafiament que suposa. Tendim a la comoditat: del que no som tan conscients és del mal que ens causa.
• També pot ser degut a dificultats en l’estil de comunicació que utilitzem durant l’inici del problema i la busca de solucions.

Com podem afrontar els problemes de manera efectiva

A continuació, vos donem alguns consells en format pregunta amb la finalitat d’iniciar un canvi en la manera de vore els conflictes, afrontar-los i resoldre’ls.

1. Autoconsciència. Quines respostes immediates tens davant un conflicte?, tenen sempre la culpa els altres? I tu, potser vols evitar assumir la teua part de responsabilitat?
2. Reflexió i anàlisi. Pots descriure el teu comportament sense fer juís propis o d’altres? Ser objectiu amb un mateix i els altres és part de la solució.
3. Comunicació assertiva. Què puc fer per a restablir el diàleg?, puc expressar com em sent sense donar la culpa als altres?, estic en disposició d’escoltar l’altra persona sense juí i amb escolta activa?, podrem buscar junts una solució sense imposició?
4. Empatia. Pots comprendre, entendre i valorar el punt de vista dels altres?, pot ser que sobre una mateixa situació hi haja punts de vista diferents del teu?
5. Enfocar-se en solucions. Ara comença el canvi, quan dirigixes l’atenció en la busca de solucions constructives i madures. Busca alternatives per a abordar les situacions complicades i treballa en col·laboració amb els involucrats, buscant el major benefici per a tots.
6. Aprenentatge final. Darrere de cada conflicte hi ha una finestra d’oportunitat d’aprenentatge. Pensa què has aprés i què penses que és més efectiu per a la pròxima ocasió. I com pots saber si has aprés i ha estat efectiu? Quan el teu benestar emocional se sent reforçat.