En què consistix una dieta crudívora?

Fa uns anys, possiblement, poques persones s’haurien imaginat una de les tendències alimentàries més atrevides hui dia: la dieta crudívora.

Este tipus d’alimentació és una filosofia i una forma de vida que es basa, des del punt de vista alimentari, en un consum abundant de verdures, principalment de fulla verda, fruita fresca i seca, cereals germinats, llegums i llavors, entre d’altres.

Encara que estos hàbits podrien associar-se a una dieta vegana, el que la diferencia és que tots els aliments es mengen crus. Això suposa no cuinar-los ni calfar-los per damunt dels 47ºC.

La majoria dels crudívors no mengen cap producte d’origen animal, però n’hi ha que seguixen una dieta ovolactovegetariana crudívora, amb la corresponent incorporació d’ous crus, productes lactis no pasteuritzats i productes apícoles (mel, pol·len d’abella i pròpolis). Al mateix temps, hi ha un altre grup de persones que adapten esta última versió incorporant-hi peix i carn crus.

Optar per receptes crudívores implica reorganitzar la compra de productes frescos i fer una bona neteja al rebost.
És important prendre precaucions respecte de la seguretat alimentària quan s’inclou carn, peix, lactis i ous crus en la dieta, i triar sempre productes amb unes garanties d’origen i qualitat.

Pel que fa als tipus de plats, la deshidratació dóna molt de joc en estos casos, ja que permet dessecar aliments per davall dels 47ºC, cosa que els dóna un aspecte de bullits. D’esta manera es poden elaborar bases de pizza, xips vegetals, etc. I tot això sense perdre nutrients ni vitamines.

Un altre tipus de preparació interessant són els germinats, que s’obtenen a partir d’una llavor en remull, oferint més vitamines i millorant les digestions. Es calcula que d’uns 175 grams de llavors o llegums secs, es poden obtindre entre 350 i 525 grams de germinats.

D’altra banda, els envinagrats també es convertixen en una altra opció interessant, ja que oferixen un toc àcid i un poc agre als plats, pel fet de preparar-se sovint amb vinagre. En el cas de la fermentació hi intervé l’aigua, la sal i un ferment o llevat. El plat més conegut és el xucrut, l’ingredient principal del qual és la col..

EN LA LLISTA DE LA COMPRA NO HAN DE FALTAR 

• Verdures fresques i congelades.
• Fruites fresques i congelades.
• Llavors germinades.
• Llegums germinats o secs per germinar.
• Fruita seca crua (sencera i mòlta).
• Fruita seca activada.
• Algues marines.
• Aliments fermentats crus: xucrut,  iogurt de llet de fruita seca i de coco, quefir (aigua, de llet crua, de coco), envinagrats crus.
• Greixos: olis de coco, de llavors de carabassa, d’alvocat, d’oliva verge extra, de llinassa, de sèsam, mantega i cremes per a untar de llavors i fruites seques.
• Herbes aromàtiques: julivert, menta, coriandre, herba-sana o timó.
• Cúrcuma en pols, ginseng, suc d’àloe vora.
• Vinagre d’arròs, de poma o balsàmic.
•  Sal marina, sals d’herbes i all, pebre negre acabat de moldre.
• Sucre de coco, xarop d’erable, estèvia, mel crua i pol·len d’abelles i flors
•  Productes deshidratats.
• Xocolate cru en pols, derivats com la mantega de cacau.
• Carn, lactis no pasteuritzats, ous i peixos.