Época de verema: 3 destinacions i 3 denominacions

Et contem quan comença la temporada de verema i et proposem tres destinacions, amb les denominacions d’origen corresponents, perquè pugues tastar-les.

VIATJAR AMB GUST

Quan comença la temporada de verema a Espanya?

Desde finales de verano hasta principios del otoño, en España es tiempo de vendimia. Desde el mes de agosto hasta mediados de octubre, los viticultores comienzan a recoger racimos de uvas en su punto óptimo de maduración, para elaborar, caldos tan afamados como los que tenemos la suerte de producir, algunos de ellos con Denominación de Origen (DO). Os proponemos parada y fonda en tres de ellas.

La Regió de Múrcia i la DO Jumella

La Regió de Múrcia és coneguda per l’horta, que l’envolta pels quatre costats, i que li conferix una gastronomia deliciosa i extensa. Hi destaquen plats com ara els michirones (faves seques amb pimentó, xoriço, cansalada entreverada i pernil), el zarangollo (carabasseta trossejada amb ceba i remenat amb ou), l’arròs de calder (de peix), les marineras (base de rosquilla, amb ensaladilla russa i una anxova), l’ensalada murciana (amb tomaca pelada, tonyina, ou dur i ceba tendra) o els paparajotes (fulles de llimera arrebossades amb una pasta de bunyol i un toc de sucre i canella).

També compta amb una llarga tradició vitivinícola, ja que té tres denominacions d’origen: Iecla, Jumella i Bullas, tot i que Jumella és l’estendard dels vins murcians.

Esta DO abasta 22.700 hectàrees de vinyes, repartides entre la Regió de Múrcia i el sud-est d’Albacete, i està formada per 47 cellers. La varietat principal és el monestrell, que es cultiva en prop del 70% de les hectàrees.

Alacant i la DO Vins d’Alacant

Platges i cales fabuloses, monuments impressionats i llocs històrics caracteritzen esta coneguda ciutat de la costa. També la gastronomia, amb un ventall ampli d’arrossos de peix, on destaca l’arròs a banda, a més de l’arròs amb crosta, típic d’Elx i el Baix Segura, que es caracteritza perquè s’acaba de coure al forn amb ous batuts. També és molt típica l’olleta alacantina, un plat de cullera amb fesols, llentilles i arròs, sense oblidar el torró de Xixona i Alacant, que tenen DO. Els llépols també poden disfrutar de la coca de llanda i els pastissets de moniato.

I per a degustar tots estos plats, Alacant compta amb terres de verema, que es dividixen en dos zones: la Marina, a la costa nord d’Alacant, i la del Vinalopó, que s’allarga fins a Castella-la Manxa i la Regió de Múrcia. Té 14.256 hectàrees i 37 cellers adscrits. Dins d’esta denominació, hi ha un vi que té molta fama: el fondellol, que prové de raïm monestrell sobremadurat de manera natural en el cep, fet que potencia el color, l’aroma i la dolçor d’este vi. També són molt típics de les terres alacantines els vins blancs dolços, elaborats amb moscatell.

Girona i la DO Empordà

En plena Costa Brava trobem esta regió amb una llarga tradició vitivinícola, des de temps dels romans, i llocs tan coneguts com el Teatre-Museu Dalí, a Figueres, o pobles de la costa com Cadaqués o Tossa de Mar.

La DO Empordà comprén 55 municipis entre l’Alt Empordà i el Baix Empordà. Els ceps estan impregnats del clima mediterrani, amb hiverns suaus i estius càlids, però també del vent del nord constant, la tramuntana.

Esta DO té més 2.000 hectàrees de vinyes de les varietats garnatxa blanca i negra, macabeu, carinyena o samsó i garnatxa tinta i 46 cellers, on predominen, especialment, els vins negres. Tot i això, esta zona tampoc renuncia a bons vins blancs, com el garnatxa de l’Empordà, un vi dolç natural ideal per a les postres, juntament amb el moscatell de l’Empordà.

A banda d’estos vins, podem disfrutar de la gastronomia de la zona, com el mar i muntanya, un plat que mescla trossos de pollastre amb cigales, que es couen en una cassola de fang amb un sofregit, fet amb porros, herbes aromàtiques i caldo, i que després es cou al forn. També el suquet de rap i gambes, les anxoves de l’Escala, les pomes de Girona, embotits com el salsitxó, el fuet i la botifarra, i la botifarra dolça. Tampoc falten dolços com el sussú i els panellets (típics de Tots Sants).