Cuidar la salut, millorar l’aspecte físic, augmentar el rendiment esportiu o pal.liar algun dèficit en la dieta, siga quin siga el motiu, la preocupació per seguir un estil de vida sa i saludable està cada vegada més present en la societat.

tema del mes

Compartix

Les preferències de consum es troben actualment en un moment de canvi, la cerca del plaer a través del menjar es fa de manera molt més conscient. Es vol gaudir, experimentar amb productes i sabors nous, però sempre tenint en compte que estos siguen nutritius i saludables.

EL NOU CONSUMIDOR

La quantitat tan gran d’informació a la qual tenim accés ha fet que el consumidor actual s’haja tornat exigent, crític i escèptic. Sap el que vol, té com a objectiu principal la cerca de la salut i el benestar a través del que consumix, perquè reconeix la relació directa que hi ha entre l’alimentació i l’estil de vida saludable. És per això que els productes principals del seu cistell de la compra són cada volta més sans, naturals, sense additius i, a més, amb un punt sensorial, que connecte amb la cerca del plaer a través del menjar.

En definitiva, no es busca la pèrdua de pes o menjar sa per a fer dieta, sinó que s’establix una relació directa entre salut i alimentació mitjançant el control del que s’ingerix. El consumidor preocupat per la seua salut introduïx en la seua alimentació ingredients tan naturals com siga possible; de fet, l’augment del consum de fruites, verdures i llegums no s’està produint només perquè hi ha una població més creixent de consumidors vegetarians, sinó de tots aquells que busquen maximitzar la ingesta d’aliments saludables.

EL MÓN FIT

Segons l’Anuari d’Estadístiques Esportives, publicat pel Ministeri d’Educació, Cultura i Esport, el 40% de la població practica regularment algun tipus d’esport. Esta tendència, relacionada amb la preocupació creixent per la salut i pel benestar, també té un paper important en la producció i el consum d’aliments sans i naturals.

La gent que practica de manera habitual algun tipus d’esport necessita productes que li aporten energia de manera immediata i solen millorar la dieta amb complements en càpsules, begudes, barretes energètiques o un altre tipus de formats per a recarregar les piles.

El consumidor preocupat per la seua salut introduïx en la seua alimentació ingredients tan naturals com siga possible.

A més, també solen consumir més aliments amb proteïnes, amb beneficis demostrats per a la salut i que aporten un punt extra de vitalitat per a recuperar-se després d’una sessió d’entrenament. De fet, segons l’últim estudi de Nielsen sobre alimentació saludable, el 32% dels enquestats busca aliments amb un extra de proteïnes i un 30% busca també que continguen calci, vitamines o minerals.

Per tot això, al mercat hi ha una gran varietat de suplements esportius, que solen utilitzar-se de manera conjunta o complementària en funció de les seues necessitats:

• Gels energètics: aporten energia per a suportar esforços continuats i milloren el rendiment físic. Són rics en hidrats de carboni i, en certs casos, aporten altres ingredients com la taurina o el ginseng.

• Barretes energètiques: contenen cereals i xarops que proporcionen energia instantània i ajuden en la realització d’exercicis prolongats en el temps.

• Productes a base de proteïna de soja: la proteïna de soja conté aminoàcids per a la formació de massa muscular. Podem trobar-ne en format pols i també en iogurts o batuts.

 Begudes energètiques: s’utilitzen per a recuperar la pèrdua d’aigua i electròlits durant l’exercici. Contenen aigua, hidrats de carboni i sals minerals. A més, poden incloure aminoàcids, vitamines, probiòtics, cafeïna, extractes de plantes, etc.

• Complements alimentaris: ajuden a la recuperació física i es poden trobar en format gel (L-Carnitina/col·lagen) i en càpsules (L-Arginina, L-Glutamina, Creatina, Aminoàcids Ramificats BCAAS).

EL CONCEPTE "LLIURE DE"

Dins de la tendència de consum d’aliments saludables, cada volta està més de moda l’ús de productes “lliures de…”:

• Sense gluten: no només per als intolerants al gluten, sinó per a aquells que utilitzen cereals com la xia, la quinoa o l’espelta per a elaborar o acompanyar les seues receptes.

• Sense sucre: a més de per als diabètics, molts preferixen utilitzar substitutius del sucre com el sucre de canya, l’estèvia natural o la mel.

• Sense lactosa: cada volta són més els qui aposten per les llets vegetals i pels seus derivats.

¿I ELS SUPERALIMENTS?

L’atractiu dels superaliments és especialment destacat i contrasta amb els denominats aliments enriquits, ja que els seus beneficis i nutrients estan integrats d’una manera natural.

Segons un informe de Mintel, empresa especialitzada en la recerca i anàlisi de mercat, conclou que entre l’any 2011 i l’any 2015 les vendes dels denominats “superaliments” han augmentat un 202% a escala mundial. No es parla només de les “superfruites”, que reunixen unes qualitats nutricionals especials en benefici de la salut, també s’aborda un altre tipus d’aliments com la cúrcuma, els nabius, les baies de goji, les llavors de xia, l’espirulina o la quinoa, entre d’altres, per ser aliments rics en nutrients.

En general, els superaliments són considerats com a aliments saludables, rics en antioxidants i nutrients i gran part del seu atractiu procedix dels seus beneficis naturals. Però hem de tindre clar que no són aliments miraculosos i que per prendre’ls no contrarestem uns mals hàbits alimentaris, si en tenim, o les dietes riques en sucres/greixos.